Autora: Teresa Muñoz Lloret. Editorial: Edicions 62. Pàgines: 359. Preu: 25 euros.

Ja fa temps que Josep Maria Castellet ha assolit la categoria de venerable i li han plogut tota mena d'honors, com ara la Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1992) o la Medalla d'Or de la Generalitat (2003). Però el que més interessa no són les distincions que les autoritats li pengen al coll, sinó el reconeixement de la seva obra literària i de la seva tasca d'editor i d'intel·lectual públic que s'està produint darrerament.En aquest sentit, només caldria recordar l'esplèndida edició de Laureano Bonet de La hora del lector (2001) o la tesi doctoral El pensamiento literario de J. M. Castellet (2003) d'Eduardo Alejandro Salas Romo.

I ara, amb el llibre de Teresa Muñoz Lloret, ens arriba la primera aproximació biogràfica a la figura polièdrica de Josep Maria Castellet. Era un llibre que feia moltíssima falta perquè Castellet és un personatge que ha exercit una influència decisiva en el desplegament estètic, ètic i social de la literatura catalana del segle XX.

Tot això vol dir que d'entrada hem d'aplaudir la valentia de la biògrafa a l'hora de triar un tema tan ambiciós i tan decisiu.I també hem de valorar molt positivament la quantitat d'informació que l'autora ens posa a l'abast sobre la vida i l'obra de Castellet i el complex món que les ha nodrit. En definitiva, a partir d'ara aquest retrat biogràfic serà lectura obligada per totes aquelles persones que vulguin conèixer de prop la seva figura i/o resseguir el procés de construcció de la modernitat cultural en aquest país.

Justament les falles del llibre es poden imputar a la novetat i a la immensitat del tema, ja que la vida i l'obra de Castellet desborden clarament les possibilitats de la biografia de divulgació tradicional. Aleshores és comprensible que el llibre de Teresa Muñoz Lloret estigui desequilibrat en diversos aspectes. És desequilibrat en la síntesi que intenta portar a terme entre els elements biogràfics, assagístics, crítics, històrics i sociològics. És desequilibrat per l'excessiu protagonisme que presta a la primera meitat de la vida de l'autor. És desequilibrat a l'hora de destacar certes dades i certs episodis que afeixuguen massa el ritme del text.És desequilibrat a l'hora de combinar harmoniosament com calia els dos nivells naturals del relat, l'internacional i el local, perquè al llarg de la seva dilatada carrera Castellet sempre ha fet de pont que ha unit la cultura catalana amb la cultura europea i americana.