Autor: Sebastià Serrano. Editorial: Ara Llibres. Pàgines: 125. Preu: 16 euros.

Els secrets de la felicitat, de Sebastià Serrano (Bellvís, 1944), és un dels llibres incomptables que han anat sortint durant els últims anys amb la paraula «felicitat» (o «felicidad», o «happiness», o...) al títol, i dels que gairebé podria parlar-se com un gènere.Es tracta d'un gènere que barreja en proporcions variables l'autoajuda amb la divulgació científica, la psicologia amb la biologia i l'antropologia; que esborra de forma lúdico-festiva les barreres entre la raó i les emocions; que es recolza en situacions reals viscudes casualment per l'autor i pròximes a la quotidianitat del lector; que apel·la al rigor de la ciència sense fer ús del rigor de la ciència; i que utilitza el vocabulari propi de la gestió empresarial referit a coses com la comunicació o les emocions (en el cas que ens ocupa: «optimitzar la comunicació», «gestionar la incertesa», «maximitzar l'energia vital»).

Sobre l'abast científic i intel·lectual d'aquest llibre en concret, només dos apunts. Al primer terç del segle passat i a través del Funcionalisme, Radcliffe-Brown feia una crítica ferotge de l'antiga creença (aleshores paradigma científic) segons la qual l'evolucionisme biològic formulat per Darwin era extraporable a l'esfera de la cultura. Des d'aleshores, els usuaris del concepte «Evolucionisme cultural» (estretament vinculat amb una fe optimista, ingènua i igualment superada en el progrés) han hagut d'anar amb compte a l'hora de fer-lo servir, i argumentar el seu ús en cada cas concret. No és el cas d'aquest llibre, que n'està fonamentat unidimensionalment: «L'evolució biològica i l'evolució cultural tenen comportaments paral·lels» (p. 51). D'altra banda, al començament de l'era de la raó occidental, Aristòtil escrivia Etica a Nicòmac. Allí postulava que les accions i reflexions de l'ésser humà havien d'adreçar-se a un únic fi, la recerca de la felicitat. Avui, molt més de 2.000 anys després, aquest llibre afirma que l'objectiu de l'ésser humà ha de ser «viure amb un grau ben alt de benestar i felicitat».

Tot i això, el llibre és ple de petites grans veritats, de finíssimes observacions i consells per a un món millor. Algunes d'elles són les següents: la persona que participa en activitats comunitàries com «cantar en una coral» viu més feliç (p. 114), i tampoc no va malament, de tant en tant, «cantussejar alguna cançoneta» (p. 116). Una altra: «Eliminant la presència de la violència mediàtica millorarem els nostres nivells de benestar i felicitat» (p. 87). Una altra: «L'home cerca la voluptuositat i la dona prefereix el compromís» (p. 90). Una més inaudita encara: «Avui, una bona part del món viu en una situació que, sense exagerar, hauríem de qualificar de sobresaturada en matèria d'informació» (p.100). El llibre està enquadernat en tapa dura. El llom és negre.