De llibres infantils n'hi ha per a donar i per vendre. Però...què passa amb la música? És possible trobar als prestatges de les botigues de discos una oferta infantil semblant a la de les llibreries? Es preocupa la indústria discogràfica, de la mateixa manera que ho fa el món editorial, de dissenyar productes adreçats als melòmans del futur?

Tot i l'especial sensibilitat que tenen per aquest tema les principals institucions musicals del país, la veritat és que l'oferta en un i altre àmbit no resulta, ni de bon tros, equiparable. Els llibres guanyen per golejada. Per aquesta raó, i com una manera d'ajudar a subsanar aquest buit, una empresa musical catalana, l'editorial i discogràfica Tritó, va decidir enriquir el seu catàleg amb una col·lecció de discos especialment concebuda per als més petits de la casa.

La sèrie s'anomena La corxera juganera i el seu objectiu és apropar la música clàssica als nens -de 3 a 7 anys, tot i que no hi ha límit d'edat per gaudir de l'oferta- mitjançant la fórmula del conte musical. És a dir, obres en què música i text -sempre en català, en aquest cas- van de la mà.

La llista de títols inclosos dintre de la col·lecció abasta tant clàssics del gènere com creacions d'autors catalans contemporanis.L'Ensemble de l'Orquestra de Cadaqués s'encarrega de l'execució musical de totes les partitures, dirigides per reconegudes batutes i amb la col·laboració, com a narradors, de personatges populars del món escènic i televisiu.

«La corxera juganera neix quan constatem les grans mancances que té el mercat en qüestió de música per a nens. Per una banda, trobem productes que només són un conjunt de retalls de diferents peces, no obres senceres, i, per l'altra, descobrim que en moltes propostes la música no està feta amb instruments reals, sinó amb sintetitzadors», explica la directora artística de la col·lecció, Esther Roca.

Sota aquests plantejaments, la sèrie es va estrenar amb un títol actual, Liliana, un conte musical per a nens sobre l'amistat i la natura, obra del compositor i director d'orquestra català Salvador Brotons, a partir d'un relat d'Apel·les Mestres. El mateix autor va ser l'encarregat de dirigir la gravació, que té, com a veu narradora, la de l'actriu Carme Pla, la popular Sílvia de la sèrie Jet lag de TV3.

El catàleg de La corxera juganera inclou també tres grans clàssics del gènere, començant pel conte musical més famós de la història, Pere i el llop, de Prokòfiev, amb direcció de Vasili Petrenko i amb Jordi Sànchez, el conegut Lopes de Plats Bruts, com a narrador.Dirigides pel prestigiós músic francès Philippe Entremont, també s'han enregistrat les no menys cèlebres Història de Babar, de Poulenc, amb narració d'Agata Roca (la Mariona de Jet lag) i La caixa de joguines, de Debussy, amb relat a càrrec de la soprano Mireia Casas.

La col·lecció inclou el famós conte d'Andersen El soldadet de plom, en versió musical de l'actor i músic Emilio Aragón, responsable també de la direcció orquestral de la gravació, i 7 faules de La Fontaine, del compositor català Xavier Benguerel, un altre cop sota la batuta d'Entremont. Fa pocs dies, els últims títols en sumar-se a la llista han estat Viatge a la lluna i L'Arca de Noè, dues obres del desaparegut Xavier Montsalvatge, amb textos de Josep M. Espinàs i David Nel·lo, respectivament.

«Hem apostat per adaptacions a format de cambra en totes aquestes obres perquè creiem que una orquestració amb pocs instruments arriba millor als nens i afavoreix que s'interpreti l'obra», explica la directora de la col·lecció.

Convençuda que el problema a l'hora d'acostar la música clàssica als infants «no depèn tant de la música sinó de la manera en què els adults volem que els nens la sentin», per a Esther Roca la fórmula del conte musical resulta especialment entenedora per als més petits. «El text sosté al nen, que pot anar escoltant l'obra mentre juga, a l'hora de sopar, quan va en el cotxe...L'error és pretendre que una criatura es comporti com un adult quan va a un concert. Per això, la nostra intenció no és formar, sinó procurar que els xavals s'ho passin bé i que descobreixin la musicalitat de les formes clàssiques», argumenta.

Satisfets de la marxa de la iniciativa, Tritó té clar el futur d'aquest projecte. «La idea és que surtin un o dos títols per any, recuperant el repertori universal per una banda i, per una altra, apostant per les noves creacions de compositors contemporanis».

Això sí, Esther Roca formula una objetiva reivindicació: «Aquest és un tipus de producte que no només hauria d'estar a les cases de discos, sinó també a les llibreries perquè, sincerament, on anirà abans un pare a buscar un producte cultural infantil: a una botiga de llibres o a una de discos?».