D'alguna manera, així és com actuen també bruixots i polítics quan esperen que el seus respectius missatges es perdin per culpa del suport en el qual foren emesos. Cada començament d'any, uns i altres fan una declaració d'intencions. En el cas dels bruixots, aquesta rep el nom de premonició; al cas dels polítics, promesa.Després, només la mala llet dels programes cardíacs passaran comptes al Porras i al Rappel de torn. La bona fe, en canvi, té mala memòria. I encara que el Col·legi de Periodistes organitza anualment un acte per reunir dades que després es podrien llençar contra el rostre de l'alcalde, quan acaba l'any, aquestes dades es perden en l'oblit.

Enguany li tocava a en Jordi Hereu, i la trobada amb ell és al Col·legi d'Arquitectes. Sincerament, crec que el canvi d'ubicació és més que una metàfora: les infraestructures dels treballadors del ciment sempre seran millors que les dels qui treballen amb la comunicació. El que passa és que, com viuen a la seva Torre Agbar particular, els arquitectes no s'han adonat del canvi climàtic, i no han fet res al respecte. Dins la sala, sua n'Imma Mayol, i se li aixafa el pentinat; suen en Josep Maria Huertas, en Manuel Royes i en Celestino Corbacho, i no és pel suport calorós que reben del seu partit; sua en Xavier Trias, perquè es pregunta què hi fa, aquí; suen en Pepe Alvarez i na Manuela de Madre, però és perquè s'han posat a ballar una Lambada, i perquè la darrera Marató de TV3 recaptà molts diners per a la seva causa.L'única que aconsegueix respirar sense transpirar és Angels Barceló.Però no sé si és que és freda, o va de professional.

A part de molta gent i molta calor, no passa gaire cosa més.Esper que, de cara a l'any que ve, n'Hereu prometi més actes culturals per a les dues setmanes que segueixen les festes de Nadal; però després d'esperar això durant una mitja hora, entenc que no té cap interès en salvar aquesta secció. En canvi, diu: «Surtin al carrer i preguntin sobre la complexitat quotidiana».I obeesc.

Un pic al carrer, pens que la qüestió és que el suport -d'altra banda insuportable- de la conferència de premsa deixarà de ser codificable a finals d'any; ningú no haurà enregistrat enlloc les promeses incompleses de l'alcalde. En canvi, com apunta Rothenberg a la seva teoria, encara seran vigents els mètodes tradicionals, com el paper escrit o la pintura. La qual cosa no implica que el seu codi sigui desxifrable.

M'explic: na Conxa Vidal està exposant DGénero a l'Espai Mallorca.En realitat, va estudiar psicologia i, de fet, considera que «a tots els quadres hi ha una part del mateix artista». Idò no sé què pensaria en Freud d'aquest dibuix d'aquí, on un peu trepitja un cap humà; o d'aquell altre, on surt un home embarassat. De fet, no tenc ni idea del que deduïria sobre l'afluència desproporcionada de cosines que han assistit a la inauguració.

A les taules hi ha vi negre, patates i unes olives trencades que provoquen filosofades transcendentals. Com és habitual, tot comença per l'origen; per a uns, les olives en qüestió són mallorquines; per a d'altres, provenen del Líban. El pianista Albert Bover -que se suposa que hauria d'estar tocant- improvisa quan diu: «Igual les coses no tenen una procedència, sinó que sempre han estat allà». Potser sí; i la informació fa voltes i més voltes.A un disc de vinil.

llucia.ramis@elmundo.es