|
|
 |
| Los terroristas intentan modificar nuestro comportamiento provocando miedo, incertidumbre y división en la sociedad (Patrick J. Kennedy) |
 |
| PRISMA |
 |
| Nosaltres i el món |
|
JULIA DE JODAR
És corrent sentir parlar experts en economia que ens diuen que el món va millor que mai. Prenen estadístiques, llegeixen grans partides i percentatges, treuen pit, respiren a fons, i es posen la mar de contents. És inútil que els recordis que, al costat de les xifres del PIB, som a l'Estat que consumeix més droga per capita d'Europa; o amb l'índex més alt de fracàs escolar; o amb percentatges de morts per accident de treball que esgarrifen sense esmentar corrupció econòmico-política, dones assassinades pels marits, taxes de destrucció del medi ambient, o nivells de soroll i brutícia a les ciutats. Música celestial. Ells parlen de l'Africa amb quatre números d'exportació de primeres matèries, mentre ignoren els milions de morts per la sida, les guerres genocides, el despoblament de territoris sencers, els milers d'emigrants morts Parlen del desenvolupament xinès, com si la Xina fos un estat homogeni, negligint les desigualtats interiors, les execucions a milers per delictes comuns, els desplaçaments de milions de persones, l'explotació brutal de la mà d'obra, la liquidació de les formes de vida pageses, les agressions al territori i la degradació mediambiental, la caiguda de l'assistència pública als malalts. Semblaria com que tot el vell discurs ideològic sobre les necessàries etapes del desenvolupament s'hagués erigit en vencedor sobre la lluita per la justícia. Aquests nuncis del discurs idealista de la globalització amaguen la creixent desigualtat invocant els nivells de creixement, els índexs de mortalitat, o les taxes de benefici de les empreses. I, per tant, ens oculten qui es reparteix aquests beneficis i a quantes poques mans va a parar la riquesa produïda pel treball de milers de milions de persones, que, tot i que les macroxifres de riquesa-pobresa semblin baixar, continuaran sent pobres i deixant el seu lloc a altres pobres que reproduiran la cadena per tot el món. No fa gaire, un altre d'aquests sociòlegs de la globalització deia que la intervenció dels Estats Units a l'Iraq no era tant per assegurar-se el subministrament de petroli i els corresponents beneficis de les grans petrolieres, sinó que formava part de la seva estratègia de dominació a escala mundial. Molt bé, però, mentre això arriba o no arriba, a banda de les desenes de morts innocents que es produeixen a diari en aquell país, ens assabentem que el seu primer ministre ha firmat un acord amb els ocupants que els garanteix el 70% del retorn dels diners invertits a l'Iraq a compte del petroli, i que, quan s'haurà acabat de pagar aquest deute, les petrolieres tindran dret a un 20% del benefici de la producció de petroli -quan el percentatge sol ser d'un 10%-.I encara n'hi ha que critiquen la política redistributiva de Chávez amb el petroli veneçolà!
El discurs dels optimistes de la globalització vol fer de contrapès al dels progressistes, uns somiatruites atrotinats, segons ells, que negarien la necessitat d'avançar en nom d'una utopia irrealitzable: la justa distribució, ara i aquí, de la riquesa produïda al món.Per neutralitzar-los, els defensors a ultrança d'aquest nova fase del sistema econòmic mundial, que anomenen de lliure mercat, diuen que, primer, cal créixer per anar millorant de mica en mica la vida de la gent. Cosa que seria enraonada si no fos perquè els Estats no són neutrals, sinó que formen part de la maquinària de reproducció de la desigualtat. Per això és tan difícil parlar d'una moral pública.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
