El problema és que aquestes no vetllen per la supervivència de tots els llibres. Diuen que no donarien abast. Així, si telefonam a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu, per posar un cas, ens diran que accepten volums de còmics, art i fotografia (sectors als quals estan especialitzats); també acullen exemplars que parlin de la història del barri. I ja.

Totes les biblioteques que pertanyen a la Xarxa de l'Ajuntament de Barcelona funcionen de la mateixa manera: només accepten volums específics, relacionats amb l'especialització de cada centre o la història local.

Però aspirem a cotes de més renom i adrecem-nos a la Biblioteca de Catalunya. La donació de llibres allà és encara més complicada.Com sempre, el problema principal rau en la manca d'espai. A més, la institució ja té allò que s'ha de tenir. És a dir: un o dos exemplars de cada novetat, adquirits per part de les editorials que les publiquen.

La biblioteca té tots els llibres que consten a l'oficina de dipòsit legal. A banda de la narrativa moderna, pot interessar-li alguna col·lecció rara. I aquesta és la paradoxa dels llibres: que han de ser en perill d'extinció perquè algú vulgui conservar-los.La qual cosa modifica la seva funció original.

Les biblioteques tanquen la porta als llibres de segona mà, però ajuden a recol·locar-los. Per això faciliten un fulletó que indica quines entitats estan disposades a adoptar-los.