O acaben esbudellats o ho fan a la presó. Aquest és el destí de gairebé tots els llibres un cop que els prestatges de particulars els han dit allò de «no et suporto més».
I és que, malgrat que no falten institucions amb servei de donacions, la cosa canvia quan es tracta de llibres. Una cosa és voler escriure L'home sense atributs, i una altra ben distinta descobrir que qui no té atributs per ser conservat és el volum que explica la història; precisament per voluminós.
Però anem a pams: Cáritas posa tantes condicions per admetre'ls, que els llibres susceptibles d'abandonar la seva llar difícilment reuniran els requisits mínims d'adopció per l'entitat. Com explica Toni Cabré, de la captació de donants de la Fundació Formació i Treball, els llibres de text es rebutgen sistemàticament «perquè no es poden exportar». Les enciclopèdies i els diccionaris estan adreçats a la revenda a llibreries de vell. Cáritas no sol rebre ofertes de particulars i, si es dóna el cas, millor que tengui furgoneta, perquè ells no s'encar-reguen del transport.
Els llibres que arriben a la Fundació Engrunes han de passar un examen d'accés. Maria Angels Gea, gerent de serveis, explica que, un cop seleccionats, els volums es posen a la venda en una de les sis botigues que tenen a Barcelona. Els guanys són per gestionar l'associació, dedicada a la reinserció de presos i de persones sense llar.
Familias Unidas féu una recollida massiva de llibres infantils fa quatre anys; ara només acull els que envien els socis. D'altra banda, el Centre del Raval accepta tan sols els exemplars que responen a un projecte educatiu. Han de ser per a nens i no poden ser antics. «Si no encaixen, es deriven a altres entitats del barri», diu Raquel Ortega.
Al final, el destí estrella dels llibres desestimats és el Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, més conegut com La Model.Tant és així, que la bibliotecària Montse Bosch es mostra un poc reticent a parlar del tema. «Cada dia rebo entre tres i quatre trucades de donants», diu. No valen ni els específics per a dones, ni els infantils, «m'he arribat a trobar manuals de macramé», ironitza. Són benvinguts, en canvi, els de filosofia, poesia i autoajuda, així com els de consulta i els cursos d'idiomes.
Abans d'entregar els exemplars, l'interessat ha der fer un llistat i, un cop seleccionats, Montse els recull dins una capsa al pati de la presó. Després, corrobora que dins la capsa hi ha llibres i només llibres; sense la literatura que aportaria una llima.Finalment, els deixa a les cinc biblioteques amb què compta el centre. Un altre cop llibres. Lliures. A la fi.