Hi ha diverses opcions. La primera és anar a un cafè que professi el seu amor pels llibres, i deixar-lo mig amagat rere la cervesa que us acabau de prendre. Millor si a la primera plana hi estampau una dedicatòria. Na Svetlana, que ha adoptat desenes d'exemplars per aquest sistema, sap que el lema més utilitzat és: «Espero que t'agradi tant com a mi». Na Svetlana treballa al Lletraferit, un bar al carrer Joaquim Costa on accepten donacions de particulars.Al cas que el llegat sigui voluminós, ells s'encarreguen del transport. Els llibres adoptats romanen exposats perquè els clients puguin consultar-los o comprar-los. El seu preu oscil·la entre els 2 i els 20 euros.

Hi ha altres cafeteries que accepten donacions, però només de forma esporàdica. És més habitual que esdevinguin punts de book-crossing, llocs on intercanviar llibres. Si voleu alliberar el vostre, podeu anar a Cat-Guinardó, Mercè Vins, o Azul-Azul, entre d'altres.Després haureu de publicar el gest a www.bookcrossing-spain.org.Aquest hàbit s'ha estès tant en algunes cultures que hi ha persones que el porten a terme sense adonar-se'n. Almenys, això és el que es desprèn del que passa a El Castell de Ciutat.

La biblioteca de l'hotel no està feta de donacions, però incorpora els llibres que s'hi han quedat per un oblit o un abandó discret.El cas és que la propietària de l'hotel, la senyora Tàpies, s'ha adonat que els llibres en anglès desapareixen... i al seu lloc n'apareixen d'altres que no eren al catàleg inicial. «Els llibres en castellà i en català, en canvi, desapareixen sense deixar rastre ni substituts», diu. La qual cosa no li molesta, perquè vol dir que la gent encara llegeix. I perquè així no se li col·lapsa la biblioteca.

Un llibre escrit no pertany al seu autor; en canvi, un llibre llegit sempre és amb el seu lector. No l'abandonis. Ell mai no ho faria.