La idea li va arribar amb la força i la claredat d'un llampec: a Catalunya es podia fer òpera més enllà de Barcelona i de la temporada liceística. I una ciutat com Sabadell podia gaudir d'una temporada estable d'aquest art, tal com feien altres ciutats europees encara més petites. Era l'any 1982 i, en aquell moment, el mínim que es podia dir d'aquella idea és que era una veritable bogeria. No pas, però, per la dona que l'havia concebuda i que, des de llavors, ha abocat tots els seus esforços a fer-la realitat: la soprano Mirna Lacambra.
Ara, vint-i-cinc anys després, aquell somni s'ha convertit en una realitat incontestable i en tot un referent musical per a Catalunya. Amb una mitjana de 25.000 representacions per temporada i amb el mèrit afegit d'haver estat els responsables de la creació d'un gran conjunt orquestral, la Simfònica del Vallès (OSV), l'Associació Amics de l'Opera de Sabadell (AOS) -l'entitat que Lacambra va fundar i que ha dirigit amb apassionada energia des de llavors- ha sabut apropar aquest gènere al públic de tota Catalunya i, el que és més important, ha sabut convertir-se en una veritable plataforma de formació i promoció per als joves cantants i altres professionals vinculats a l'activitat operística.
Amb una llista de veus de primer ordre entre els cantants que han donat els seus primers passos a l'escenari de La Faràndula -el tenor Josep Bros i el baix Stefano Palatchi, entre d'altres-, l'AOS celebrarà demà aquest especial aniversari amb un concert que reunirà, en el Teatre Principal de Sabadell, a vint-i-cinc artistes que han desfilat pel cicle en aquest quart de segle.
«Si vint-i-cinc anys enrere m'haguessin dit que avui estaríem celebrant aquest aniversari segurament no m'ho hauria cregut», reconeix, ara, Mirana Lacambra. «El que és més important però -afegeix- és que jo segueixo abocada a aquest projecte amb la mateixa il·lusió d'abans i amb totes les ganes del món per a continuar endavant».
Aquest és, sens dubte, el gran secret de la pervivència i el creixement d'aquest projecte: la tenacitat i l'esforç personal de Lacambra, que fins i tot va deixar la seva car-rera professional per poder abocar totes les seves energies en aquesta iniciativa.
«Això mai ho he lamentat, perquè això altre m'ha omplert de tal manera que mai he trobat a faltar els escenaris», afirma la soprano, que va concebre la idea de fer òpera en una població com Sabadell enmig d'una gira de concerts per l'Europa central, tot veient l'activitat operística que hi havia a altres països europeus.«Vaig veure que poblacions fins i tot més petites tenien el seu teatre d'òpera. Llavors vaig pensar, i per què no nosaltres?», recorda la cantant, que va posar fil a l'agulla tot just va tornar d'aquell viatge.
Així, amb la complicitat d'una trentena d'aficionats de Sabadell -entre ells, el seu marit Xavier Gondolbeu, que ha estat el seu principal suport durant tot aquest temps-, el 7 de febrer de 1982 es va crear l'Associació d'Amics de l'Opera de Sabadell.
L'objectiu del projecte era molt senzill: descentralitzar l'òpera i fomentar l'aparició de noves veus en un moment en què, com recorda Mirna Lacambra, «l'òpera no era el fenomen de masses que coneixem. El panorama a Espanya era absolutamen desèrtic i ni tan sols hi havia el Real de Madrid». Vuit mesos després, el teatre La Faràndula acollia la primera representació operística impulsada per la nova entitat. El títol escollit va ser Madama Butterfly, de Puccini, amb el mestre Eugeni Marco a la fossa, al capdavant d'una orquestra del Liceu que es camuflava sota l'anònima denominació d'Orquestra Simfònica.
Entre els intèrprets hi havia el baríton Enric Ser-ra, una figura llavors ja coneguda i que, amb els anys, ha seguit fidel a aquest projecte. «Crec que, en aquell moment, ningú podia imaginar que això arribaria on ha arribat. Per a mi, el més important d'aquest projecte ha estat donar oportunitat a tantíssima gent per fer les seves primeres armes líriques amb aquestes produccions. I, per descomptat, el fet de portar l'òpera arreu de Catalunya».
De seguida, el projecte va anar creixent. Així, el 1986 es va crear un concurs que donava oportunitat als guanyadors de debutar professionalment i l'any següent es va abordar un altre repte importantíssim: la creació d'una orquestra simfònica que pogués atendre les necessitats de la temporada. Així va néixer l'OSV, que amb el temps acabaria adquirint vol i vida pròpia.
Igualment ambiciós va ser el pas donat el 1989: la creació del circuit Opera a Catalunya, que va permetre -ara sí- portar l'òpera a diferents poblacions catalanes. Finalment, el 1996 es va crear l'Escola d'Opera de Sabadell, que permet la preparació d'una òpera de repertori que posteriorment es representa en el decurs de la temporada.
«Estem molt satisfets de la feina feta al llarg d'aquests vint-i-cinc anys. Crec que estem fent una tasca important de cara als nostres cantants, donant oportunitat a molts joves per a fer-se professionals, i també de cara a la difusió de l'òpera i a la creació de nou públic», assenyala Mirna Lacambra.
«Ara, el nostre gran projecte pendent és que Sabadell disposi d'un teatre d'òpera. Això ha estat una batalla que portem lliurant des de fa molts anys i que confiem que es faci realitat en breu», assenyala Lacambra, esperonada pel recent pacte entre la Generalitat i l'Ajuntament de Sabadell per impulsar un macroequipament que, sota el nom de Ciutat de la Música, acollirà teatre, conservatori, arxiu fonogràfic i biblioteca especialitzada. «Serà un canvi radical, podrem fer més òperes i temporades més llargues i, per a mi, serà la manera d'assegurar la continuïtat de la feina de tots aquests anys.
Opera per a tothom
«Vam començar fent produccions fàcils per a tothom perquè volíem que tothom s'acostés a l'òpera». Aquell va ser el principi sobre el qual es van assentar les primeres produccions operístiques programades per l'Associació d'Amics de l'Opera de Sabadell i en les quals, fins i tot, va arribar a actuar, gratuïtament, la pròpia Mirna Lacambra com una manera d'abaratir costos.
Així, aquella primera temporada arribarien també Tosca i Traviata, i en el següent curs, L'elisir d'amore, Lucia di Lammermoor i La Bohème.
Amb els anys, aquests han continuat figurant entre els títols més representats del cicle, tot i que també s'han pogut veure títols aliens al repertori, com ara Nascita e apoteosi di Horo, de Miquel Roger, La fada i Tassarba d'Enric Morera o la més recent Cançó d'amor i de guerra, una sarsuela catalana de Rafael Martínez Valls.
Pel que fa a les veus, la proposta de Sabadell sempre ha estat combinar veus ja consagrades amb joves cantants. Aquesta última llista és interminable i, a més dels noms de Josep Bros i Stefano Palatchi, inclou els d'Angel Odena, Rosa Mateu, Carles Cosias, Lluís Sintes, Marisa Martins, Isabel Rey, Albert Montserrat i Antoni Comas, entre d'altres.
