Després de Banyoles, Esparraguera i Amposta, Lleida exerceix de capital de la cultura catalana des de la setmana passada. Més de 1.000 actes i un pressupost que no hi ha manera que el diguin, però que només amb fullejar el luxós programa que ha editat la Paeria ja es veu que no són dos duros, per intentar consolidar internament i difondre arreu del país la idea de què, la capital del Segrià, pot ser motor de creativitat i atractiu centre de turisme cultural i patrimonial. Però creure que el títol honorífic de capital cultural pot ser capaç de resoldre el repte de situar-se en el mapa que tenen moltes ciutats del món és ser molt optimista.
Preguntat per l'Antoni Bassas, l'alcalde Angel Ros feia perspectiva del que espera que quedi un cop acabat l'any de capitalitat: «s'hauran desenvolupat amb força els grups productors de cultura de Lleida. Disposem d'infrastructures importants i patrimoni.Això ho haurem reforçat. Se'ns haurà conegut més i hi haurà més persones de Catalunya que vindran a Lleida buscant cultura».Desitjos, els del Paer en Cap, que semblen quimèrics si mirem amb perspectiva i analitzem que ha suposat històricament l'etiqueta de capital cultural, sigui catalana o europea.
No qüestionem la fortalesa i coherència de les infraestructures culturals de Lleida. De fet, per mèrits propis, la ciutat hauria de ser un centre internacional d'arts plàstiques de primera.La nòmina de creadors, realitats com La Panera, patrimonis com la col·lecció Leandre Cristòfol o projectes com el nou Museu Morera, s'ho mereixen; però la realitat és tossuda i depèn d'indicadors extraculturals. La cultura catalana és terriblement messocràtica.El poder és a Barcelona i, per tant, els fils i els diners que mouen la cultura també. Com a molt és capaç de desplaçar-se per l'eix Tarragona-Girona (el mateix de desenvolupament econòmic).El problema de Lleida és geoestratègic, no cultural. I això no s'arregla amb un any de capitalitat, sinó capitalitzant-se com a pol de creixement econòmic del país i, de passada, fent una lobotomia a la resta de catalans per que deixin de pensar d'una vegada que Lleida és molt lluny i sempre hi ha una boira que no deixa veure ni la Seu.
De fet hi ha poques ciutats que hagin pogut treure'n un profit real de la capitalitat cultural. No crec que Esparraguera o Amposta hagin notat un gran impacte ni econòmic ni social un cop acabat el torn capitalí. A escala europea, Lisboa ho va saber fer bé.Va ser capital just quatre anys abans de l'exposició Universal.Li va servir de rodatge internacional i ciutadà, de primera fase per a uns quants projectes i per fer-se una promoció prèvia.Lilla, ciutat flamenca de França, també va aprofitar per endegar una certa transformació urbana, igual que la capital portuguesa; de la resta, qui és capaç de recordar dues ciutats capitals? Qui recorda que en van ser Madrid i Salamanca? Qui, ni tant sols, recorda que Barcelona va optar a ser-ne l'any 2000 i que, a la fi i sense dir ni fava ni tant sols als membres del comitè assessor, l'ajuntament ho va canviar pel Fòrum?
Si per alguna cosa serveix l'etiqueta de Capital Cultural és per activar el consum intern, cohesionar polítiques culturals municipals erràtiques o inexistents i generar una relativa dosi d'autoestima, que falta li fa a més d'una ciutat. Amb això no volem aixafar la festa als promotors. Trobem-nos a Lleida, com a mínim enguany.
DAMIA HUGUET (+)
Deu anys després de la seva mort, que al mallorquí poble de Campos on va néixer es va recordar l'estiu passat amb tota solemnitat i èxit, el poeta Damià Huguet veurà, per fi, editada la seva obra complerta. L'editorial Perifèrics és l'encarregada de publicar l'obra, que inclourà set llibres de poesia inèdits fins ara i que ha recuperat l'escriptor Sebastià Alzamora. A finals d'any, a la casa de cultura de Sa Nostra es podrà veure també l'exposició Damià Huguet: de primera mà.
MIQUEL PUEYO (-)
Aprofitant la moda de l'actual Govern de multiplicar càrrecs, el Secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, repetidor en el càrrec, s'ho ha muntat de faula. A banda de tenir un subdirector, és clar, ha fitxat Paquita Sanvicén com a Directora de Planificació i Foment. Ell s'ha instal·lat en un despatxet a Lleida i va tres dies a la seu de la Secretaria a Barcelona. Per cert, Sanvicén és lleidatana com ell i va a treballar tots els dies un munt d'hores. Visca el teletreball!
