El futur de la nostra espècie ja no és solament una qüestió de la selecció natural i de les seves lleis d'ordre còsmic sinó que es tracta de com els humans ens organitzem per treballar conjuntament per a la nostra pròpia preservació. Això no és una declaració de principis sinó una necessitat estructural en el nostre camí cap a la humanització.

Tenim a les nostres pròpies mans des de la ciència, que serveix per conèixer el com, fins a la filosofia, que ens serveix per preguntar i respondre el per què, som nosaltres qui posseïm el comandament de la nau. I ens estem movent, la intel·ligència, que ens va portar a la consciència i a la seva socialització, també ens ha de portar a la crítica d'espècie com a mecanisme d'adaptació.

Els humans coneixem i dirigim, o almenys pensem com cal fer-ho.La manca de direccionalitat i l'atzar que governen l'evolució es poden tornar teleonòmics quan nosaltres substituïm l'ordre natural per l'organització històrica; és un procés al qual estem considerant emergent i que, efectivament, ha emergit ràpidament com a conseqüència del coneixement socialitzat.

Situats al centre de la nostra evolució com a primats, ens podem analitzar a nosaltres mateixos des de la biologia, l'etologia i la cultura; d'aquesta manera, la forma holística de comprendre qui som ens projecta a les cosmovisions del futur de la construcció com humans. Repensar qui som i com som representa tornar a qüestionar la nostra condició des de la ciència social.

Començar a reconeixer-nos sense pors és una necessitat que no ens podem qüestionar per dura i difícil que sigui; en aquests moments, amagar el cap sota l'ala pot significar una anada sense bitllet de tornada. La deessa Ops no existeix, és un mite com el del creixement sostingut.

Parlar per parlar. Només el progrés conscient ens pot ajudar a avaluar el que fem de manera que puguem recon- duir sempre les situacions que no han es- tat plantejades amb una lògica sistemàtica i positiva.

La racionalitat de la pràctica humana només depèn de la pròpia humanitat, sense mecanismes de demarcació extern a la nostra experiència com a primats en la nostra filogènia.

Només en la humanització podem trobar explicacions susceptibles de ser emprades de manera lògica en els processos d'apropiació de la naturalesa que ens envolta i que ens caracteritza.

La construcció del futur no es pot deixar a mans de l'atzar o de primats poc evolucionats, això ens qüestionaria com espècie intel·ligent i conscient. Hem d'evitar -si podem- els comportaments inconscients i defensius davant dels reptes del futur de l'espècie, ho hem de fer amb reflexions que la ciència il·lumina en el procés de coneixement i que el pensament concreta en l'acció diària d'organització de les poblacions de la nostra espècie.

Més enllà d'aquesta reflexió, només hi ha l'acció solidaria per afrontar els problemes de la nostra identitat biològica i cultural.