Un concretíssim abstracte del nostre temps és Joan Vila Casas o Vilacasas (1920-2007). Tota la seva pintura, gairebé des del primer dia, cau sota un mateix concepte: les planimetries, que són com plànols o vistes aèries de territoris més o menys urbanitzats.Però en aquest sol concepte hi ha una evolució, uns canvis, una varietat d'intencions, realment interessants. Els darrers anys apareixen textos dins els quadros, uns textos d'una textura poètica peculiar i ben terrenal, que per mi van ser una bella sorpresa: s'haurien de publicar. Un llibre d'art amb aquestes darreres planimetries i els textos que duen pintats, que expliquen quins són els llocs d'aquests plànols i la història que hi ha al darrera, amb tota la seva original inventiva, seria una de les coses més guapes que podríem tenir: una font de plaer, un número u en la llista dels llibres il·lustrats.

Perquè Vila Casas ja ens ha sorprès un munt de vegades, i aquesta sensació, quan es vagi veient amb calma i bé el conjunt de la seva obra, anirà augmentant. Les seves intervencions en l'arquitectura, en algunes entrades de cases de l'Eixample barceloní, són planimetries o més aviat baixos relleus planimètrics. En canvi, les seves escultures de marcianets són una mena de siurells post-NASA fets de terrissa. A més hi ha un altre grup d'escultures que són una mena de naus espacials, de materials recollits, metàl·lics i plàstics. Per no dir res de la seva col·lecció d'objectes trobats als Encants: una col·lecció més que riquíssima, única. I el seu cotxe, un 600-planimetria que em sembla que és al museu de Sabadell, la seva ciutat natal. Humor sabadellenc del millor, el de Vila Casas.

I encara, per si fos poc, hi ha els contes, el teatre i un seguit de novel·les de primera línia. Aquest pintor abstracte, quan fa literatura és un bon figuratiu: les seves novel·les són d'allò més àgils i de bon llegir. «Operació viaducte», sobre el tema de les falsificacions en el món de la pintura, es pot dir que és tota escrita en diàleg directe, no diu ni va dir ell ni va dir ella però no et perds mai, sempre saps qui està parlant.És un mestre, amb humor, amb descripcions de tipus i d'ambients, justes i cenyides, millors que Pla. I ple d'idees.

Ara es reedita Doble blanc, on, a més d'un retrat magnífic de París, hi trobem les grans polèmiques de l'art del segle XX en una narració divertida, neta, precisa, contundent i amb una troballa fora de sèrie: Joan Comes, l'antiartista sense concessions.Vila Casas és un escriptor que sap on vol anar i hi va.