El director de EL MUNDO DE CATALUNYA em demana que faci el comentari d'un llibre cada setmana. M'adono que aquest compromís em fa mirar els llibres que m'envolten d'una manera diferent. Al plaer de llegir caldrà afegir a partir d'ara l'adquirida obligació de dir-ne públicament alguna cosa. Observo amb atenció la pila dels llibres pendents de llegir. Busco les lectures més recents.Remeno entre els clàssics de la meva biblioteca. I mentre dono voltes a tot plegat els meus ulls es fixen en un llibre concret: La biblioteca de noche d'Alberto Manguel editat per Alianza Editorial i traduït de l'anglès al castellà per Carmen Criado.
És un llibre recent. Me'l va regalar un amic que es dedica també, entre moltes altres coses, a comentar llibres. I aquest n'és un de magnífic. Recomanable. Erudit. Planer. De lectura lenta i plena de suggeriments. És un llibre escrit per un amant dels llibres i de les biblioteques. El millor llibre per començar aquesta col·laboració.
El seu punt de partida és una pregunta. Escriu Manguel: «Deixant apart els teòlegs i els conreadors de la literatura fantàstica, pocs poden dubtar de que els trets principals del nostre univers són la seva carència de significat i la seva falta de propòsit discernible. I malgrat tot, amb un optimisme desconcertant, continuem reunint en una prestatgeria darrera l'altra de les biblioteques, ja siguin materials, virtuals o de qualsevol altra tipus, tot fragment d'informació que podem trobar en forma de rotllos, llibres, xips, patèticament entossudits en conferir al món una aparença de sentit i d'ordre, sabent perfectament, al mateix temps, que, per molt que vulguem creure el contrari, els nostres esforços estan lamentablement condemnats al fracàs. Per quina raó ho fem aleshores?»
Aquest llibre és la història d'aquesta cerca. Manguel s'endinsa en tots els angles possibles d'una biblioteca: com a mite, ordre, espai, poder, ombra, forma, atzar, taller, ment, illa, supervivència, oblit, imaginació, identitat i llar.
La Biblioteca de noche és, en definitiva, una declaració extrema d'amor als llibres i a les biblioteques; a totes, a les públiques i les privades, a les d'ara i a les d'abans, a les antigues i a les futures. I és també un homenatge a tots els humans que malgrat tot han buscat respostes a les preguntes sense resposta: als bibliotecaris que les han ordenat, als reis que les han construït, als mecenes que les han finançat, als arquitectes que les han dissenyat, als escriptors i escriptores que les han omplert de lletres, a les idees que s'hi han dipositat i als lectors que les han omplert de vida i de sentit.
La tesi final de Manguel és rotunda: tot allò que podem saber de la realitat troba la seva manifestació material més entranyable, més humana, més ingènua, més voluntariosa, en aquest autoretrat que anomenen biblioteca.
La biblioteca de noche
Autor: Alberto Manguel. / Editado por Alianza Editorial.
