Productors i programadors miren els espais de llibres amb recel, dubtosos que puguin interessar algú; les enquestes els han assegurat que en aquest país es llegeix poc. D'altra banda, estan obligats a incloure'ls a la graella. Sobretot enguany, que la cultura catalana és la convidada d'honor a la fira editorial més important d'Europa.

Falten vuit mesos per la gran trobada a Frankfurt i, des que s'ha deixat d'emetre De Llibres, que presentava Vicenç Villatoro, no hi ha oferta literària ni a TV3 ni al 33. Serà per poc temps, la televisió autonòmica està negociant amb Emili Manzano perquè faci un espai nou que es començarà a emetre el mes d'abril.

Mentrestant, altres dues propostes intenten acabar amb el tòpic que els programes de llibres només serveixen per cobrir la cota de prestigi. Una d'elles és el Qwerty que, dirigit per Joan Barril, s'emet les nits de dimecres a Barcelona Televisió. L'altra és El book insígnia; amb Jordi Llavina i Gaspar Hernàndez al timó, aquest vaixell s'endinsa en una mar de paraules que poden romandre en calma. I convertir-se en tempesta.

Han superat la fórmula que tipificà Bernard Pivot a l'Apostrohe.S'han acabat les entrevistes entre periodista i autor. Com diu l'equip de Qwerty: «Fins ara es feien programes de llibres per a TV; nosaltres fem un programa de tele que parla de llibres».

Quan la mediàtica Oprah Winfrey esmenta un llibre al seu programa, l'endemà el títol bota al llistat dels més venuts.

La televisió i la lectura no formen part de mons distints, malgrat que s'hagi estès la idea que, qui té els ulls a la pantalla, no sol posar-los al paper. D'altra banda, precedents com Negro sobre Blaco, que conduïa Fernando Sánchez Dragó, o exemples com l'Estravagario de Javier Rioyo, releguen el principal objectiu de la televisió (entretenir) a una ampulositat que tampoc no respon a la finalitat de la majoria dels llibres.

Els qui s'expressen per escrit sovint és perquè no saben fer-ho d'una altra manera: allò que havien de dir ja ho han plasmat a la seva obra. Així mateix, no hi ha imatge més susceptible de ser víctima del zàping que dues persones parlant al voltant d'una taula. Tenguin o no entre les mans un volum d'Homer.

«Hem de ser conscients que treballem per a un mitjà basat en el dinamisme», diu Ricard Ruiz. Home del maletí a Qwerty, Ruiz va ser col·laborador a De Llibres. I de l'experiència extrau: una, que cal fugir de la «solemnitat absurda» que envolta el món literari; i dues, que cal respectar els codis audiovisuals per poder abordar qualsevol tema. Com a exemple, posa el programa Valor afegit: «Mai no m'hauria fixat en els seus continguts si no fos per la manera com estan tractats i presentats».

Si t'aboques al paisatge que passa pel fenestral del teu televisor i veus alguna cosa que t'interessa, detens l'oferta i et quedes en aquesta estació. I si en aquest moment precís Ricard vol mostrar-te què amaga al seu maletí, potser deixaràs que passi el tren al qual pensaves pujar-te de camí a un altre canal per esbrinar quina és la sorpresa d'aquesta setmana.

Gadgets. L'home del maletí descobreix la bosseta de sàndal amb què es presentava el darrer llibre d'Asha Miró, i l'antídot amb què els periodistes han pogut salvar-se dels efectes de Virus.Objectes, en fi, que les editorials afegeixen a les novetats enviades a les redaccions perquè els professionals els parin atenció.

D'aquesta manera, com d'altres, Qwerty mostra els aspectes menys coneguts del llibre, des de les estratègies de màrqueting fins a dades xocants, com que cada any s'editen 77.000 títols a Espanya.

«No ens adreçam únicament als lectors, de la mateixa manera que els programes de cuina no són tan sols per als qui després faran la recepta a casa», diu Joan Barril. Al Qwerty, l'entrevista a l'autor és tan important i breu com l'entrevista a qui llegeix; l'autèntic protagonista.

El director del programa considera que falta un vincle entre les editorials i els consumidors: «I quin millor intermediari que la televisió?». La setmana que ve, Juan Echanove parlarà de Plataforma, la novel·la de Michel Houellebecq en què es basa l'obra que interpreta al Romea.

Però el programa no es regeix per l'actualitat, encara que s'hi adapta. Anna Pérez retransmet A peu de pàgina què passa al món editorial, i un jurat tria cada setmana quin llibre mereix ser esmentat. «Volem mullar-nos», afegeix el subdirector, David Guzmán, «per això, també fiquem el pitjor títol a la galleda d'aigua bruta». El darrer empastifat ha estat Mileuristas, d'Espido Freire.

La productora Paula Molés («em diuen la fada padrina») intenta ressuscitar els descatalogats i llegeix els microrelats que envien els espectadors. Debats, tendències, curiositats... Qwerty és un magazine a l'ús, amb la particularitat que parla de llibres, «un tema que s'hauria de tractar amb normalitat», segons Barril.I el fet és que, de vegades, sembla que els lectors se n'haurien d'avergonyir.

Des que el mes passat TV3 deixà d'emetre De Llibres, Qwerty ha passat a ser l'únic programa dedicat en aquest sector a la televisió pública catalana. I ho fa a la BTV, de difusió municipal. Avui, la convergent Joana Ortega ha preguntat per què ha desaparegut l'espai que conduïa Villatoro a la Comissió de Control de la Corporació Catalana de RTV.

L'exdirector de l'Intitut Ramon Llull, Emili Manzano, està negociant amb la cadena autonòmica per dirigir el nou programa. Té el bagatge d'haver portat El saló de lectura durant cinc temporades. Però la seva incorporació no està prevista fins a l'abril.

«En un govern d'esquerres com el que presumptament tenim, resulta xocant que passin tants mesos sense un programa de llibres tot just l'any que la cultura catalana va a Frankfurt», diu Jordi Llavina. Ell representa la rauxa del programa Book Insígnia; en Gaspar Hernández n'és el seny. Cada setmana, tots dos seuen cara a cara per discutir sobre un llibre. El darrer: Kafka a la platja, d'Haruki Murakami.

Són conscients que el conflicte ofereix un dels recursos més desitjables de la televisió: la tensió. Per això procuren no posar-se d'acord. Limiten la inevitable entrevista a un escriptor a tres preguntes que van intercalant durant el programa, de vint-i-cinc minuts. I inclouen un poema recitat pel seu propi autor.

El resultat: el seu buc ha navegat per les illes de cada història fins assolir la seva tercera temporada. Es pot veure a TV Comtal, Canal Català, Olot, Ripoll i Palamós a través de Comunicàlia.El secret, segons Hernàndez: «Que els directors televisius apostin pel producte i s'esperin, perquè dóna bons resultats».

Llegir no és avorrit i la tele no és per a idiotes. Tan sols basta aprendre la lliçó: hi ha tantes maneres de veure un llibre com de llegir la televisió.