Com que aquest és un suplement de tendències, no podem deixar passar per alt una pràctica que va a l'alça malgrat tenir milers d'anys de vida: la meditació. De la mateixa manera que als gimnasos de Barcelona ja es practica més ioga o tai-txi que no pas aeròbic, cada cop són més els centres especialitzats en trobar el silenci, i no només el silenci exterior sinó l'interior.
Generem entre trenta-mil i cinquanta-mil pensaments cada dia i la majoria són inútils: els mateixos patrons de pensament davant estímuls similars (molts d'ells pensaments negatius, de por a un futur que mai s'esdevindrà, o fins i tot autodestructius).Pensar serveix per poca cosa. Pensar serveix per fer un diari, una taula, per fer política (és un dir) o per construir una carretera; per poca cosa més. Pensar no serveix per estimar, ni per perdonar, ni per acceptar els vaivens de la vida: com deia Unamuno, la raó no serveix per entendre la vida. Des d'una actitud meditativa, de -diem-ne- fusió amb el cosmos, o despreniment de l'ego, entenem la vida. I val a dir que no arribem a cap conclusió.
A la seu a Barcelona de l'associació espiritual mundial Brahma Kumaris no donen l'abast: les conferències sempre estan plenes de gom a gom, i des de primera hora del matí a última de la nit grups de meditadors practiquen l'art del silenci entre el brogit de cotxes de l'Eixample (tampoc dóna l'abast Míriam Subirana, la presidenta de l'Associació a Espanya, una dona de mirada neta i entusiasta que fa més de deu anys va decidir compartir el seu silenci amb els altres).
Brahma Kumaris, creada a l'India l'any 1937, treballa a noranta països per fomentar -segons diuen- una societat digna i lliure basada en una cultura de valors humans, ètics i espirituals; i, sobretot, per divulgar la meditació. Per a ells meditar no vol dir exactament restar en silenci: les seves són, majoritàriament, meditacions guiades. Guien el pensament per dur-lo fins a un racó de pau, conscients que quan ens trobem en segons quin moment del dia o en segons quina situació vital, deixar de pensar és un miracle.
Malgrat això, la fundació Vipassana va -dia sí dia també- a l'encalç d'aquest mira-cle. Des del centre Dhamma Neru, a prop del Montseny, ensenyen a restar en silenci absolut. La prohibició de parlar té l'objectiu d'afavorir la introspecció necessària per aprendre la meditació Vipassana: vipassana, en llegua Pali, vol dir «visió interior» o «veure les coses tal i com són»; i això és el que s'aprèn durant els deu dies que dura el curs.
Actualment hi ha més de vuitanta centres semblants a tot el món que atenen més de 100.000 estudiants cada any; tots ells s'aixequen a les quatre de la matinada per començar a meditar mitja hora més tard, fins a les nou de la nit. És una tasca duríssima (alguns dels meditadors s'adormen a mig camí). Es tracta d'aprendre a escoltar la respiració, el nostre cos, i els nostres pensaments.
El cervell, com hem dit, genera sempre el mateix tipus de pensaments: va saltant de pensament en pensament, com un mico, però el nombre -diem-ne- d'arbres on saltar és limitat. Els estudiants aprenen a no deixar-se arrossegar davant els pensaments agradables o desagradables i les consegüents reaccions físiques. Al final, tot pensament desagradable i tot dolor s'esvaeix. Es tracta d'observar-lo, i d'acceptar-lo. Al final, diuen, relativitzes la teva pròpia subjectivitat i et deslliures de la tirania de l'ego.
