Mentrestant, diuen que al barri de La Salut de Badalona hi ha molts pisos patera. El merder organitzat per gitanos romanesos ha fet sortir els veïns al carrer per fer-los fora. Al·leguen incivisme, i deuen tenir raó. Queden lluny els últim anys del franquisme, quan els de La Salut van sortir al carrer a reivindicar fonts, clavegueres, escoles, carrers asfaltats Les classes populars encara coneixien la solidaritat; la gent del Gurugú continuava vivint en coves, i les barraques de Sistrells romanien com als anys cinquanta. Aleshores, no hi havia pisos patera, sinó persones necessitades. No tothom va entendre, a La Salut i a Artigas, que fessin el barri de Sant Roc, amb tots els barraquistes que no volia Barcelona, en pisos de 30 metres quadrats, on s'amuntegaven famílies gitanes espanyoles. Quan tanta gent va venir els anys cinquanta i seixanta cap aquí, tampoc no es parlava de pisos patera, sinó de soterranis, on encara podies veure mares en la higiènica tasca de treure els polls a ple dia del cap de les seves criatures i xicots caçant rates pels passadissos. Ningú no els cridava l'atenció. Prou càrrega portaven a sobre, pensaven els que ja eren aquí, per naixement o integració. Ningú no cridava, als barris d'arribada badalonins, «andalusos, no», o «extremenys, no», o «murcianos, no». Perquè, tot amb tot, eren pobres i cristians, i molts d'ells procedien dels mateixos pobles que els que ja tenien ofici a la indústria. Els gitanos d'aleshores encara corrien pels descampats aixecant polseguera amb mules afamades. Però aquests gitanos d'ara són romanesos i incívics, no els treuen els polls a les seves criaturas, però emmerden els veïns. ¿Tots gitanos? ¿Tots romanesos? ¿Tots incívics?. ¿Qui deia que no hi ha drets col.lectius, sinó individuals?

Quan veig individus que presideixen manifestacions col.lectives amb altaveus, jaquetes de pell, i bufandes de caxmir al nou barri de La Salut, penso que alguna cosa s'ha trastocat.Serà la globalització.