Rafael Vallbona
Victor Hugo, Apollinaire, García Lorca, Maiakovski, Machado, Cernuda, Pessoa i Carles Duarte. Aquests són alguns dels poetes que apareixen en l'extraordinària antologia poètica Non a la guerre (Editions Turquoise), que ha coordinat literàriament i prologat el poeta Lionel Ray. Duarte és l'únic poeta català que hi apareix. El llibre conté una introducció històrica sobre els moviments pacifistes a càrrec d'Olaf Müller, un text molt il·lustrat de Francesca Fabbri sobre l'origen del colom com a símbol de la pau i un recull de fotografies que aplega imatges de guerra, des de Crimea fins la invasió del Líban de l'estiu passat.
En total, cent vint poetes de seixanta països amb cent trenta-set poemes il·lustrats per cent setanta fotografies. Diuen que és un llibre imprescindible per a documentalistes, i per a pacífics lectors de poesia, diria jo. Però aquí no acaba el periple francès de Duarte, un dels poetes catalans contemporanis més traduïts, per cert. El mes d'abril sortirà publicat El centre del temps (Fédérop), que havia guanyat el premi Serra d'Or de poesia i que ja va ser traduït el castellà per Sial.
I parlant de coses franceses, Apostrophe ha estat el programa de televisió que ha marcat molts altres programes de llibres.No sabem si el nou programa de llibres del 33, L'hora del lector, que dirigirà i presentarà l'Emili Manzano, hi tindrà alguna cosa a veure. Quan sapiguem alguna cosa els ho direm, no tornarem a callar-nos-ho per molt que ens ho demanin confidencialment, total, perquè després ho acabi xivant un altre diari...
|
