Autor: Joan Brossa. Editorial: Edicions 62. Pàgines: 155. Preu: 18 euros.

Si Juan Ramon Jiménez parlava del seu Diario de un poeta recién casado com una «breu guia d'amor per ter-ra, mar i aire», nosaltres, davant d'aquest magnífic inèdit de Joan Brossa, El dia a dia (1988-1992), podríem dir que es tracta d'una breu guia dels resultats de la combinació de l'observació, la consciència i la poesia per terra, mar i aire. Bromes a banda, tot i els seus objectius diametralment oposats, aquest nou poemari de Brossa, càlidament i rigorosament editat per Glòria Bordons i Pepa Llopis, pertany a la tradició moderna de dietaris poètics fundada per Jiménez l'any 1916.

El dia a dia recull cent trenta-sis poemes breus, de tendència majoritàriament epigramàtica, que responen a un gran ventall d'estímuls procedents de la vida exterior o interior de Brossa.Ara bé, encara que els poemes surtin de fets reals o situacions imaginades, apunten en una mateixa direcció: l'anàlisi de la vida en la nostra societat.

I Brossa porta a terme el seu estudi de la col·lectivitat a dos nivells, diferenciats, però alhora barrejats. En principi, trobem temes i pretextos, transcendents o més intranscendents, com ara la política, la guerra i la violència, la religió, la mort, el dolor, les arts, el consumisme, les relacions, els hàbits, els accidents, els viatges, l'atzar i un llarg etcètera, que serveixen per vertebrar cadascun dels poemes del conjunt.

Però després Brossa fa que ens adonem que aquests temes i pretextos són mers punts de partida per anar a parar a una qüestió encara més fonamental: la seva crítica de la vida en la societat. I aquí Brossa es mostra contundent i implacable. Som massa acomodaticis i hem perdut la capacitat de reacció, deixant-nos engalipar per tota mena d'enganys. Necessitem desvetllar-nos per mirar la veritat real del món on vivim. Hem de deixar de mentir-nos i de permetre que ens menteixin. I per fer-ho ens calen tres eines indispensables: insobornables dots d'observació, la consciència alerta a tot i la poesia a mà com a mitjà per articular els nostres pensaments.Justament com Joan Brossa. El dia a dia (1988-1992) no ha perdut gens l'actualitat en els quinze anys que hem hagut d'esperar.