Autor: Jesús Tuson. Editorial: Empúries. Pàgines: 102. Preu: 12 euros.

Mirada de prop, l'escriptura mai no ha deixat de ser la cosa màgica i desconcertant que va ser en altres èpoques, quan, per exemple, només uns pocs en tenien accés. Això ens va demostrar Joan Brossa, que s'hi va aproximar tant com és possible fer-ho (la imatge de portada és un dels seus poemes visuals), i des d'aquesta mateixa perspectiva, des de la fascinació per l'artifici espai-temporal que representen l'escriptura i la lectura, està escrit Lletres sobre lletres, obra de Jesús Tuson (València, 1939), professor de lingüística a la Universitat de Barcelona.

L'altre punt de partida d'aquest recorregut personal pel passat i el present de l'escriptura és el seu esperit desmitificador.Especialment graciosa i encertada és la reflexió inicial, que relativitza la validesa de la divisió cronològica clàssica segons la qual un poble amb escriptura és un poble civilitzat, i la resta són pobles o cultures bàrbares, expressada en termes prou irònics.

Partint d'aquí, als següents capítols hi ha un elogi de la dimensió oral del fet comunicatiu en detriment no tant de l'escriptura com de la seva sobredimensionalització; una reflexió sobre les diferències, relacions, concomitàncies i concupiscències entre la matèria visual de l'escriptura i la matèria auditiva, entre la seva realitat i la seva funció en termes de representació; una refutació del tòpic etnocèntric que considera l'escriptura llatina com la més eficaç i simple, i els sistemes fonogràfics més democràtics que els logogràfics; una revisió de les revolucions de l'escriptura; i una última refutació de tòpics, aquests encara més estesos que els anteriors, a saber, que les imatges acabaran eliminant l'escriptura (aquest és quasi un paleotòpic), i que les noves tecnologies, ui-ui-ui!, l'estan degradant. Tot i que la selecció dels temes que conformen aquest recorregut és curiosa, les idees i argumentacions són encertades.