John Kenneth Galbraith. Editat per Crítica.

Un dels economistes més populars de la segona part del segle passat va ser John Kenneth Galbraith (1906-2004). El 1958 es va fer popular amb un llibre clàssic de l'economia lliberal, La sociedad opulenta, al qual denunciava la desigualtat creixent, als Estats Units, entre la riquesa en béns de consum i la pobresa en serveis socials. Després de més de trenta llibres publicats, l'any 2004 va publicar un petit i deliciós llibre editat per Crítica: La Economia del fraude inocente. La verdad de nuestro tiempo, considerat per molts una mena de testament intel·lectual. És un text recomanable per a tots els qui vulguin copsar alguns dels fraus intel·lectuals i moltes de les veritats poc innocents que envolten les idees econòmiques -també polítiques- del sistema capitalista actual.Afirma Galbraith que mai com ara havia estat tan gran la distància entre la saviesa convencional -les creences aprovades- i la realitat.Una realitat on els interessos de les corporacions directives del món de l'empresa -i de la política- són més decisius que no pas els interessos col·lectius de la gent.

L'assaig s'ocupa d'un dels grans temes del nostre temps: de com els grans sistemes econòmics i polítics conreen la seva pròpia versió de la veritat d'acord amb els interessos pecuniaris dels seus directius; i de com, en funció d'aquests interessos, es creen modes ideològiques que poc tenen a veure amb allò que demanda la realitat per fer front als problemes reals.

La major part de les pàgines estan centrades en desmitificar molts dels paradigmes sagrats, més o menys innocents, instaurats en la nostra societat; començant per la manera com anomenem les coses. Quan el sistema capitalista significava preus, explotació i abusos, va deixar de ser acceptable i fou rebatejat -amb un èxit considerable- com a sistema de mercat. Per neutralitzar, precisament, les connotacions negatives del terme. Ara el sistema de mercat expressa una realitat sense individus, sense poders econòmics, organitzada per un mercat impersonal.

En segon lloc, l'autor arremet contra la teòrica sobirania del consumidor, posicionant-se en un debat complex sobre la generació de necessitats i la creació de demanda. Fins a quin punt estem manipulats els individus per les grans corporacions empresarials i quina és la consciència que en tenim? Galbraith sembla tenir-ho clar.

En tercer lloc, l'autor qüestiona que la mesura de l'èxit de les societats capitalistes, o de mercat, sigui el PIB; o sigui, el volum de producció de béns i serveis. En canvi, les fites artístiques, literàries i científiques que constitueixen el millor de l'experiència humana i que en altres èpoques eren indicadors clars de progrés, han deixat de tenir un valor social compartit.

Així va desgranant molts mites conceptuals de les nostres societats.Per exemple, la paradoxa del treball: una realitat obligatòria avorrida i desagradable per a uns, i un plaer evident i ben remunerat per a uns altres. La incorrecta aplicació del concepte de burocràcia a les corporacions privades. El poder desmesurat dels consells d'administració en relació als accionistes. El mite de la diferenciació entre el sector públic i el sector privat. La pràctica sistemàtica de repercutir els mals resultats corporatius en els treballadors mitjançant acomiadaments massius de plantilles. La falsa i injustificada bona reputació de la Reserva Federal americana.

La economía del fraude inocente és un petit llibre. Ple, no obstant això, de suggeriments i de pensaments per estimular la reflexió.Ens recorda que sovint els ciutadans no som conscients de com es formen les nostres opinions, i ens incita a combatre les modes i les veritats fraudulentes de la realitat amb esperit crític i contundència. El llibre de Galbraith mereix el petit espai que ocupa en la nostra biblioteca.

opinio@ferranmascarell.com