No hi ha precedents d'una sentència sobre un text ja aprovat en referèndum. Però això és el que pot passar segons com acabi aquest episodi que afecta la composició del Tribunal Constitucional.El Tribunal Constitucional és una institució massa important com per estar sotmesa a la voluntat política del moment. Que s'hagi convertit en el camp de batalla d'una guerra política entre els dos grans partits espanyols, diu molt poc d'aquests dos protagonistes, dels governs que han encapçalat i del seu fracàs en la missió (per la part que els toca) de garantir que aquesta institució i el seu funcionament siguin els adequats en un estat de dret.

Aquest procés de politització de la justícia pot tenir efectes devastadors que afectin els pilars de l'estat de dret i el sistema judicial pot patir una crisi de credibilitat molt important.

Al mateix temps, tan greu com aquesta politització de la justícia és i ha estat l'expressió d'opinions polítiques des de les institucions judicials; tal i com va passar en el seu moment, quan membres del Consell General del Poder Judicial van opinar sobre l'Estatut de Catalunya. És urgent resoldre aquesta confusió de papers entre política i justícia; només així garantirem la separació de poders real en l'estat de dret, indispensable per al funcionament adequat del sistema democràtic, i guanyarem terreny a la desconfiança que molts ciutadans tenen respecte un i altre àmbit.

De retruc (o directament), la trompada ens l'endurem nosaltres i no sembla que ens deixin gaire marge de maniobra. De fet, ens vénen a dir, una vegada més, que el poder de les nostres institucions és fictici, només real i decisiu si a Espanya li convé i no li molesta. Des de Catalunya hem acceptat amb resignació promeses que deien escoltar-nos i respectar la legitimitat de les nostres institucions. I vam creure que el nostre procés estatutari podia formar part i ajudar-ne un de més ampli que volia ser i tenia l'esperit d'una segona transició, compromesa amb la descentralització de l'estat i amb el reconeixement real de la seva plurinacionalitat.Però prou mostres hem tingut que allò van ser només paraules, i la possibilitat actual que contemplem ens ho confirma de nou.Des del Govern espanyol no s'ha estat prou valent i ara, demostrat que ni tan sols en la que semblava ser la millor de les situacions possibles per a tirar endavant aquest procés de posada al dia de l'estat plurinacional real, la veu d'aquest Govern espanyol perd la credibilitat.

El conflicte institucional entre Espanya i Catalunya que aquest enrenou al Tribunal Constitucional pot provocar, pot tenir diverses respostes des de casa nostra. Des de Catalunya hem expressat la nostra voluntat des de les nostres institucions i, tot i ser retallada posteriorment, ho hem acceptat i el poble català així ho ha refrendat. Ara, la legitimitat de les nostres institucions, la de les seves decisions i les del poble català es veuen novament en entredit.

Si la relació entre les nostres institucions i les de l'estat espanyol no pot garantir els mínims que reclamem, potser caldrà canviar la naturalesa d'aquesta relació i proposar-ne una de nova. I vist el panorama no sembla que la reforma de la Constitució espanyola sigui el camí que pugui solucionar aquest conflicte.Potser n'hi ha d'altres, de solucions, però entenem que totes elles suposaran una renovació en termes semblants d'una relació que ens acabarà portant, de nou, a la insatisfacció actual.

La nostra ha de ser una resposta de compromís amb la dignitat del nostre país i de defensa de la democràcia. Perquè la voluntat del que expressem com a poble ha estat anul.lada per aquells qui deien respectar-la i perquè el funcionament democràtic en el que creiem ha estat massa vegades burlat.

És l'aposta pel sobiranisme la que garantirà a Catalunya el desenvolupament òptim de les seves possibilitats com a poble. Aquesta ha estat i és ara, en aquesta situació de futur incert però en la que ja no podem confiar, la nostra convicció.

Marina Llansana i Rosich és la portaveu d'Esquerra Republicana.