Viernes, 23 de febrero de 2007. Año: XVIII. Numero: 6277.
ÚLTIMAS NOTICIAS TU CORREO SUPLEMENTOS SERVICIOS MULTIMEDIA CHARLAS TIENDA LOTERÍAS
Primera
Opinión
España
Mundo
Ciencia
Economía
Motor
Deportes
Cultura
Comunicación
Última
Índice del día
Búsqueda
 Edición local 
M2
Catalunya
Baleares
 Servicios 
Traductor
Televisión
Resumen
 de prensa
Hemeroteca
Titulares
 por correo
 Suplementos
Magazine
Crónica
El Cultural
Su Vivienda
Nueva Economía
Motor
Viajes
Salud
Aula
Ariadna
Metrópoli
 Ayuda 
Mapa del sitio
Preguntas
 frecuentes
La principal cualidad de un líder se ha convertido en la infalibilidad permanente; nunca admite un error (Hannah Arendt)
 CATALUNYA
La vellesa no és cap lloc per a covards
D. SAM ABRAMS

CENTRE DE BREVETAT

Autor: Feliu Formosa. Editorial: Meteora. Pàgines: 60. Preu: 11 euros.

Fa anys que tinc un magnífic retrat de Bette Davis i Roddy McDowall on es veu l'actriu en una butaca de la sala de casa seva, amb una cara de pocs amics, mirant la càmera fit a fit, amb un coixí a la falda que porta una inscripció brodada: «La vellesa no és cap lloc per a covards».

Davant el nou poemari de Feliu Formosa podem dir clarament que «tampoc és cap lloc per a covards» perquè, partint de la realitat crua i indefugible de la vellesa, parla de la vida amb tots els ets i els uts, i sense subterfugis de cap manera. En aquest sentit, Formosa, amb Centre de brevetat, s'ha acostat més que mai al descarnament d'antecessors il·lustres com el Thomas Hardy o el William Butler Yeats dels anys finals, o de coetanis directes com Màrius Sampere, Bartomeu Fiol o Joan Margarit. I, també cal dir-ho, s'allunya el màxim de la tendència neonoucentista actual de tractar la poesia com un joc de saló i l'existència humana com un petit clos burgès.

Centre de brevetat és un llibre insòlitament paradoxal. Els poemes del llibre són molt despullats, nerviüts i abruptes, allò que Octavio Paz descrivia com «una pedrada en la sien». Però el conjunt que formen és d'una gran complexitat. D'una manera genial, Formosa encarna o reflecteix el sentit general del llibre en l'estructura que té. És a dir, el poeta se sent confús i descol·locat, vivint entre els morts, remots i propers, i els vius, també pròxims i llunyans («Tinc la impressió constant/ que hi sobro,/ que hi sóc de més enmig dels morts en qui continuo/ tenint fe i els vius capaços/ de fer-me perdre-la»), i tot aquest clima d'incertesa es percep en la gran varietat i diversitat dels textos del llibre.Curt i ras, com a opció estètica, el llibre es nega a l'ordre estructural convencional perquè el poeta no s'hi veu clar i vol que experimentem la seva pròpia sensació de perplexitat davant la vida. En definitiva, els lectors han de mirar de treure l'entrellat a la realitat complexa que el poeta els presenta.

I aquest ambient de complexitat i perplexitat també es manté de poema en poema a nivell formal i temàtic. Respecte de la formalització, Centre de brevetat té poemes amb formes obertes, formes tancades, poemes en versos clàssics (d'art menor i art major), poemes isosol·làbics i anisosil·làbics, poemes en vers lliure, poemes en prosa, i proses poètiques. Una mica de tot sense que predomini cap tendència concreta. A nivell temàtic, el llibre té un amplíssim arc de registres, muntat a partir d'un joc de contraris com ara desengany i il·lusió, innocència i experiència (en el sentit de William Blake), vitalitat i fatalitat, memòria i actualitat, presència i absència, quotidianitat i fantasia, art i realitat, desig i indiferència, i podríem continuar una bona estona.

Dos aspectes encara més prodigiosos del llibre són l'autoritat de la veu del poeta, per un costat, i l'autenticitat i l'encert de la seva visió, per l'altre. La veu que emergeix dels poemes se'ns imposa immediatament per diverses raons. D'entrada, és una veu apassionada i humana amb el grau just de passió, de manera que, un pèl més cap allà, resultaria massa distanciada o un pèl massa cap aquí, resultaria massa vehement. Després és una veu madura perquè és capaç de copsar allò positiu i negatiu de cada cosa. Finalment, és una veu ambiciosa perquè va molt al fons i molt enllà de totes les qüestions que planteja.

L'autenticitat o la sinceritat en poesia és molt difícil d'aconseguir.Ens equivoquem del tot si pensem que per assolir l'autenticitat només hem de parlar amb el cor a la mà. A Centre de brevetat Formosa ens demostra clarament que l'autenticitat és un problema de coratge i risc: el coratge i el risc de mirar la vida d'un mateix i el món tal com és i dir-ho després de reduir al mínim les trampes retòricoexpressives pròpies del sistema d'amortidors del discurs poètic. En aquest sentit, estem davant d'un llibre extraordinari i modèlic que pot arribar a exercir una influència molt beneficiosa per la poesia catalana d'ara.

Armin-se de valor i llegeixin Centre de brevetat!

recomendar el artículo
portada de los lectores
copia para imprimir
Información gratuita actualizada las 24 h.
 SUSCRIBASE A
Más información
Renovar/Ampliar
Estado suscripción
Suscríbase aquí
Suscripción en papel
  Participación
Debates
Charlas
Encuentros digitales
Correo
PUBLICIDAD HACEMOS ESTO... MAPA DEL SITIO PREGUNTAS FRECUENTES

elmundo.es como página de inicio
Cómo suscribirse gratis al canal | Añadir la barra lateral al netscape 6+ o mozilla
Otras publicaciones de Unidad Editorial: Yo dona | La Aventura de la Historia | Descubrir el Arte | Siete Leguas

© Mundinteractivos, S.A. / Política de privacidad