Ara, de gran, quan dic que sóc un ser amoral ho faig amb tota la intenció de provocar. Com he de tenir algun tipus de moral?

Quan dic que sóc amoral, vull dir que no sóc de la moral en què em van educar. Això no vol dir que no m'hagi influït; passa el mateix quan dic que no em sento cristià i que no vull ser catòlic. Que jo digui això, no vol dir que no hagi estat influït per sectes majoritàries i d'altres doctrines.

El sentit comú i la informació que m'ha donat el coneixement només em diu que m'he de comportar com una bona persona, i, el meu coneixement, que ho he de fer en la perspectiva d'assumir una consciència crítica d'espècie que em permeti tenir valors propis compartits per la racionalitat i la lògica del pensament sostingut pel coneixement de les coses.

Me'n recordo que en una ocasió, en una entrevista, vaig dir que, personalment, no em sentia un ésser ètic; tothom em va saltar a sobre però jo em reafirmo en el que vaig dir.

No sento l'ètica que porta a les guerres, l'ètica que practiquen els que no ajuden perquè s'acabi la misèria, la dels qui aturen els processos d'humanització; no hem sento representat per l'ètica de les multinacionals que no pensen en les persones perquè només ho fan en els negocis, encara que jo consumeixo alguns dels seus productes.

Sí que em sento humà, crític, solidari i sobretot comunista.Tot el que escric ho faig per descriure'm amoral, per a mi l'amoralitat és tot això. Buscar l'equilibri a l'espècie, lluitar amb el pensament i l'acció per millorar les seves condicions de vida. Ajudar amb les accions que calgui per modificar comportaments etològics convertint-les en accions que ens portin cap a la humanització.

La por a perdre la pell d'una cultura que ens ha volgut tornar gregaris i esclaus, que ha volgut que pensem sense actitud crítica, em posa la pell de gallina. Per això, quan he fet alguna cosa que no és dins del marc dels meus principis, ho he passat molt malament, penso que tracionar-se a un mateix és una actitud que cal combatre.

Em faig passar la por amb la responsabilitat de ser coherent com a persona, encara que això moltes vegades no és fàcil i no tens la raó. Torno a l'autocrítica per responsabilitzar-me, per no ser gregari, sense pensament i sense valors que puguin accelerar el procés d'humanització.

Torno a pensar moltes vegades que la raó està en la revolució, en el canvi que faci que els humans comencem ràpidament a socialitzar els valors que les revolucions econòmiques i socials no han estat capaces de socialitzar. Ens mereixem més, però perquè això sigui factible també necessitem fer més.

Aconseguir noves formes de viure per compartir nous somnis, conèixer per pensar de manera més adequada, contribuir cadascú des del seu lloc i la seva integritat a una nova cosmovisió, aquesta vegada amb el suport dels que veritablement desitgem un futur millor per a tothom. Amoral, però crític.