Recolzada a la barra del bar de Pedro Zarraluki, intent ofegar en una cervesa la idea que qualsevol altre premi Salambó va ser millor. Record, nostàlgica, que l'any passat n'Andrés Barba confongué en Joan Clos amb un cambrer; també record altres assistents que avui no hi són. Aleshores, un traductor argentí em retorna al present quan confessa: «L'altre dia et vaig googlejar». Se suposa que quan algú et cerca a Google t'has de sentir afalagat, perquè això vol dir que s'ha interessat per tu. Abans que em faci il·lusions, el traductor argentí afegeix: «No ets tan important com et penses».

Cerc a Google «creadors de Google» i surten Sergey Brin i Larry Page (sóc d'una generació que no necessita recordar els noms).Pos a Google: «Sergey Brin i Larry Page», i descobresc que els responsables del canvi de valors humans compten amb 678.000 entrades; la qual cosa -em pregunto- els fa més o menys importants que Oriol Castanys, director general de RBA Libros? Anot el seu nom i, pobre, només té 908 entrades. Deix que continuï conversant, aliè en aquesta dada, amb l'editora Pilar Beltran (172). Veig en Lázaro Covadlo (14.400). En Joaquim Palau (1.300) xerra amb inferioritat de condicions amb Fernando Marías (49.500). Clar que al món hi deu haver uns quants fernandos marías; la xarxa revaloritza la vulgaritat.

Quan veig en Xavier Rubert de Ventós pens que puc sospesar la feina que vaig fer amb ell a través del seu nombre d'entrades: 21.600. Potser ho hauria d'afegir al meu currículum. Però, de moment, guanya en Jorge Herralde, amb 38.900. L'editor em pregunta per què no he publicat res de la festa que es va celebrar a l'Heliogàbal per presentar el llibre Cosas que hacen BUM, d'en Kiko Amat (529).I em sent molt desgraciada perquè això vol dir que ja no puc divertir-me si no és per deixar testimoni. Com que les comparacions són odioses, diré que en aquella festa corria tanta cervesa gratis com en aquesta. I que no tenen res més en comú.

Amb el reconeixement del Salambó en llengua catalana, na Imma Monsó ha vist créixer la seva cotització internauta més que el seu compte corrent. Ara registra 974 entrades amb el nom escrit en català, i 1.010 en castellà. Diu que una companya li va dir que al premi Ramon Llull, a Andorra, un dels finalistes quasi es va desmaiar. Resulta que, quan es va saber guanyador, en Gabriel Janer Manila (45.700) va explicar que la seva novel·la es basa en les raterades d'una família de banquers mallorquins. Idò el finalista estava convençut que aquella era la seva família, i ja reclamava la seva part del premi. Si el seu cognom era March, ho ignor.

De sobte, el miracle. Estic observant la gorra de na Mercedes Abad mentre em demano si tenir 18.300 entrades a Google són suficients com per portar-hi la inscripció «Tête de génie», quan el veig: hi ha un mésdunmilió a la sala. Assegut a una taula, aliè a tothom, descobresc el mateix Stanley Kubrick: 1.680.000 entrades. M'emocion tant, que ni tan sols record que és mort. Dura poc. Un trencasomnis em comunica que en realitat es tracta d'en Julián Viñuales. Qui? Un 248. Oh.

En fi, que m'he de conformar amb la informació que m'avança un amic de n'Ignacio Martínez de Pisón (27.800): en Javier Azpeitia (587) ha creat una nova editorial dins el segell Luis Vives.La cosa va de remakes: en Francisco Casavella (19.600) reescriurà el Lazarillo (358.000) i Rafa Reig (35.200) versionarà una part del Cid (1.280.000). Només per aquest ball de xifres, li augur un èxit rotund. Per cert, m'he canviat el nom. Ara em dic A.Si voleu saber més de mi, googlejau-me. Veurà aquell traductor argentí, si sóc o no important.

llucia.ramis@elmundo.es