Autor: Rafa Gomar. Editorial: El Cep i la Nansa. Pàgines: 232. Preu: 14 euros.

Confessa Rafa Gomar (Gandia, 1955) que el mundo era el nom que sa mare donava a una mena de bagul on hi havia de tot, «des de mantes i els llençols o el parxís de l'àvia fins a un bastiment de brodar». Aquest excel·lent dietari conté un món molt atractiu.Un món fragmentat, però que observa un ordre particular (l'autor no suporta el caos). Les estampes que ens dóna d'un mercat o d'una adrogueria són impagables, alta literatura evocativa. Quan descriu una papereria, Gomar rubrica el relat amb un comentari molt pertinent sobre el valor de les coses: de menut, els llapis, la tinta i les llibretes anaven molt justos, i, doncs, calia tenir-ne cura i no balafiar-los. Aquí hi ha una de les característiques del dietari: la narració de les coses concretes, la delimitació dels paràmetres de l'experiència, s'enlaira tot d'una amb una reflexió intel·ligent, perspicaç, que ningú no diria que és obra d'un «assagista frustrat» -com s'autoqualifica en una pàgina.

Vianant és compost de textos més aviat breus: alguns ho són tant que s'inscriuen en la millor tradició aforística (Fuster hi ressona, des de la citació del frontispici). Altres retiren a pàgines d'unes memòries. Uns tercers, més escadussers però no menys significatius, són embrions de relat. Hi ha, encara, petits poemes en prosa.La impregnació lírica és un dels trets de la prosa de Gomar, la visió del món del qual és escèptica, però mai nihilista. L'autor acaba suggerint-nos en més d'una ocasió que ens entretinguem en les coses que realment valen la pena i deixem de banda tot allò superflu.