De centenaris literaris n'hi ha de tres categories. La primera, quan l'autor o autora no té gaire més al seu haver que el mer fet històric de commemorar-se els cent anys del seu naixement.La segona, quan la celebració presenta l'ocasió immillorable per reivindicar i actualitzar la lectura d'un gran autor que ha passat massa temps a l'ombra. I, la tercera, quan es tracta d'una oportunitat addicional per destacar un escriptor o escriptora que ja és molt reconegut.
A la primera categoria trobaríem autors com Joyce Kilmer (1886-1918), un dels poetes més simples, més previsibles, més cursis i més dolents del món anglosaxó. A la segona categoria hi hauria escriptors com Artur Bladé i Desumvila (1907-1995). I, finalment, a la tercera categoria tindríem autèntics referents de la literatura universal com Giacomo Leopardi (1798-1837), el bicentenari del qual es va festejar arreu del món.
En el cas del dietarista, memorialista, biògraf, historiador i poeta Artur Bladé i Desumvila, el centenari no podria ser més oportú, no podria caure en un moment millor. Per què? Per dues raons, principalment. D'una banda, ja no podia passar més temps sense reivindicar la figura i l'obra d'aquest magnífic i prolífic autor. I de l'altra, recuperar precisament ara la figura i l'obra de Bladé i Desumvila representa disposar d'un bon antídot per contrarestar certes mancances flagrants de l'actual panorama literari català.
L'obra de Bladé encarna tres valors que la literatura catalana necessita com el pa que menja: coherència, autoritat moral i compromís. S'acaba de posar en marxa l'obra completa de Bladé en dotze volums, publicada per Cossetània Edicions, que ens permetrà veure l'extraordinària coherència global de la producció de l'autor.L'obra de Bladé és un tot orgànic, formalment distribuït en diferents cicles segons la temàtica i segons el subgènere de la prosa que correspongui. Vist globalment, la producció bladeriana és un dilatat i matisat mural que mira de retratar la identitat catalana a nivell històric, lingüístic, cultural, social i antropològic.I aquesta insòlita coherència i intel·ligència en el disseny global de la seva obra contrasta amb els pals de cec que estan donant molts escriptors actuals sota la pressió mercantilista del món editorial.
L'obra de Bladé és l'exemple perfecte del mètode retòric que Aris-tòtil anomenava ethos, que significava persuadir els oients a partir de l'autoritat moral de la persona que ens parla. La veu de Bladé té aquesta autoritat que ens sedueix i ens convenç perquè és una veu apassionada, autèntica, justa, generosa, realista, madura i inclusiva. Pocs autors avui tenen l'autoritat, l'ethos d'Artur Bladé i Desumvila.
L'obra de Bladé és modèlica des del punt de vista del sentit de compromís amb la llengua, la cultura i el país, un sentit de compromís que ens costa trobar avui, tot i que és més necessari que mai. Què diferencia Bladé de nosaltres? El fet que per a ell la literatura no era una via d'autopromoció més o menys dissimulada com ho és ara. Bladé es considerava un pont que ens ha d'unir amb allò que realment importa, no l'ego de l'autor sinó la gent i el món que ens envolta. Com l'obra de Pla, l'obra de Bladé utilitza una subtil estratègia de neutralització de la pròpia personalitat per servir millor els interessos dels lectors, la llengua i la literatura. Quin gest més intel·ligent i més desprès.
La reivindicació de la figura de Bladé i de la seva obra ens ve de primera, ara. Fem-nos tots bladerians!
