A tota biblioteca personal sol haver-hi un llibre escrit per un amic. És el cas de El Torn de la Torna (Edicions 62, 2006). De fet està escrit per moltes mans amigues: Elisa Creuhet, Ferran Rañé, Gabi Renom, Andreu Solsona, Arnau Vilardebó, magníficament compilats per les periodistes Rosa Díez i Mont Carvajal. És un llibre coral, i com a tal incorpora la veu convidada de diverses persones més: Gloria Rognoni, Guillermo Ayesa, Anton Font, Myriam de Maetzu, Nellie Manso de Zúñiga, Andreu Mayayo, Perez de Olaguer i Josep Maria Loperena.
Entre tots dibuixen la crònica d'uns fets reals, que abracen més de 40 anys de la nostra història col·lectiva. Fets que per la seva significació estan encara en la memòria de molta gent: 1961, quan es funden Els Joglars i arrenca una experiència teatral insòlita; 1974 quan el Govern del General Franco va decidir executar a Salvador Puig Antich i la seva torna, Heinz Chez; 1978, quan Els Joglars varen ser portats a un judici militar per titllar aquesta execució de crim d'estat; 2006, quan sis actors de la companyia acudeixen als tribunals per reclamar a Albert Boadella l'autoria compartida d'una obra que el director va tornar a muntar atribuint-se l'autoria única.
A l'entorn d'aquests fets el llibre retrata de manera força precisa com van evolucionar determinades conviccions d'un col·lectiu d'homes i dones del teatre català. Tot va començar amb la reivindicació i la pràctica del treball col·lectiu, un dels grans principis ideològics que movia a molta de la gent durant els anys 60. La història segueix amb el repudi d'aquells principis per algun dels seus més insignes representants, Albert Boadella. I acaba amb la defensa d'una autoria compartida davant dels tribunals de justícia.
La gràcia del text és que més enllà de vindicar el treball col·lectiu compendia moltes coses més. Per exemple, fragments de la crònica social d'un temps i d'un país que permet entreveure l'evolució ideològica de la generació dels 60. Ens exposa alhora moltes de les contradiccions polítiques de la transició i les pors d'una classe política democràtica davant d'un aparell d'estat que va sobreviure a Franco. També un judici militar esperpèntic i els moviments populars de defensa de la democràcia.
El llibre és així mateix un retrat parcial però significatiu de la història de Els Joglars. Del seu paper fonamental en la renovació del llenguatge teatral català; de la seva ruptura com a metàfora de la fi d'una època i una manera d'entendre el teatre.
De retruc les pagines del text aporten una pinzellada deliciosa sobre diversos moments del teatre al nostre país. Són especialment rellevants els detalls sobre la fundació de Els Joglars; sobre l'aposta per un teatre col·lectiu i la impregnació a tota una generació teatral de joves companyies que varen néixer emmirallant-se amb ells; sobre el paper i la significació de l'Institut del Teatre, i també sobre l'aportació del sector teatral a lluita antifranquista.
El llibre també ens aproxima a la tasca professional de diversos components del grup. Ferran Rañé, l'especialista en personatges humans; Andreu Solsona, l'actor que feia dels personatges meditacions filosòfiques; Jaume Sorribes, el còmic per naturalesa; Gloria Rognoni, la força d'alt de l'escenari; Elisa Creuet, la naturalitat; Arnau Vilardebó, l'home que sabia aguantar-se el riure; Gabi Renom, l'actor que somiava en ser Joglar.
I, finalment, El Torn de la Torna és també un petit «tractat» sobre l'evolució psicològica i política de l'Albert Boadella.El text dibuixa una imatge de Boadella extraordinàriament hàbil com a director escènic, que de manera progressiva usurpa la feina del col·lectiu, i que es manifesta absolutament personalista i insolidari amb els seus companys durant el judici.
El llibre conclou en una vindicació del treball teatral col·lectiu.Els anys 60 tingueren en la idea de col·lectivitat o comunitat un dels seus fonaments ideològics més inqüestionables. Els membres històrics de Els Joglars creien que la creativitat individual havia de créixer -podia créixer- ben arropada pel grup. El grup exercia -diuen- una funció. Un petit apunt individual podia créixer fins esdevenir un element bàsic de l'espectacle. Tothom xuclava de tothom. Tothom aportava a tothom. Els signats del llibre creien en una feina més comunitària, en el col·lectiu com a força motor de la creativitat de cada persona que el composa. Coses d'altres temps? Tal vegada o potser no. En tot cas El Torn de la Torna, el llibre d'uns amics, és abans que res un bon llibre per llegir.Retrata un temps, un país i sobretot unes conviccions que caldria no menystenir.
El torn de la Torna
Autor: VVAA. / Edicions 62
opinio@ferranmascarell.com
