Llegir no és només passar els ulls per les lletres i construir una paraula que tingui sentit i que, a la vegada, s'encadena a una altra per posar ordre a una aparent sopa de lletres. Llegir aporta nou vocabulari, contribueix a créixer com a persona i obre nous horitzons que no tenim a l'abast de la nostra mirada.
Tot això està molt bé. Però, què hi ha del plaer de la lectura? Del viatge que proporciona? De les vides que deixa compartir? Del descobriment de colors i formes en els primers mesos de vida? Els beneficis de la lectura són molt evidents, però algunes persones els perden de vista pel camí, perquè els índexs de lectura -en adults i en joves- no són gaire engrescadors.
«Ara es llegeix més que abans, però no tot el que s'hauria de llegir. No som un país modèlic en aquest sentit», lamenta Marta Vilagut, presidenta del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (CCLIJ), un organisme que promou la lectura i difon els llibres escrits i creats per a petits i adolescents. Aquesta federació d'entitats és de filosofia transversal i el seu radi d'actuació i d'implicació s'estén als escriptors, als editors, a les escoles, a les biblioteques, als il·lustradors, als crítics literaris...
La preocupació pels baixos índexs de lectura també arriba a la Generalitat i, per aquest motiu, l'any 2005, es va impulsar el projecte Nascuts per Llegir (NPL), un innovador programa d'incentiu a la lectura adreçat a una edat ben curiosa, entre els 0 i els 3 anys. De fet, el procés de motivació lectora comença quan el nen encara és a la motxilla de la mare.
Meritxell Trullàs, coordinadora de l'NPL, resumeix així la seva estratègia: «La llevadora, al curs de preparació al part, recomana als futurs pares la visita a la biblioteca, on trobaran el Racó dels pares, un àmbit on hi ha materials que poden ser del seu interès. Quan els pares ja són pares, el pediatra els dóna un dossier amb informació de l'NPL i del Saló infantil de la biblioteca, on trobaran una selecció de llibres per al seu fill, adequat a cada franja d'edat».
L'NPL està en fase de proves i el seu examen acaba aquest any 2007. Segurament es renovarà, perquè la rebuda està sent entusiasta.De fet, als vint municipis que es van adherir a la proposta des del començament se n'han afegit cinc i Andorra també ha decidit apostar pels primers lectors. Uns primers lectors que comencen a llegir escoltant, és a dir, escoltant allò que llegeixen els seus pares en veu alta. «Dels 0 als 3 anys, els nens no estan obligats a anar a l'escola i els pares són, doncs, els responsables que arribin als llibres amb la lectura en veu alta», explica Mertixell Trullàs, que assegura que «després, quan els nens van a l'escola, l'aprenentatge de la lectura els és més fàcil».
Però l'estratègia no amaga només una qüestió pràctica en vistes a l'aprenentatge. Segons la coordinadora de l'NPL, «llegir en veu alta és beneficiós per al nen, perquè ajuda a la seva concentració i atenció, beneficia a la seva capacitat d'observació i millora l'adquisició de llenguatge».
Explicat així, sembla com si se li donés al nen un medicament miraculós. Doncs resulta que la metàfora no és tan desencertada, perquè no és casualitat que els pediatres siguin còmplices de l'estratègia. «Un pediatra imposa més que un bibliotecari. És com si el pediatra receptés contes i succeeix que pares que no anirien a la biblioteca se'ls desperta l'interès pels llibres.I aquests són els pares a què volem arribar, aquells que no són usuaris habituals de les biblioteques», revela Trullàs.
Per al CCLIJ -que també es troba implicat a l'NPL-, el veritable camp de batalla són els adolescents. Està demostrat que els més petits se senten atrets pels llibres, que de manera espontània i voluntària es deixen perdre pels seus mons, colors, formes i textures. En canvi, aquesta fascinació pel llibre va decaient.Per això, un dels majors reptes és que els adolescents no perdin l'hàbit de la lectura a la mateixa velocitat en què es perden en els seus amors platònics.
Els adolescents són perillosos, perquè comencen a associar lectura amb imposició, amb obligació, amb instrucció. La barrera d'aquests prejudicis és difícil d'enderrocar. Els seus interessos, a més, han canviat: ara es miren el company del pupitre d'una altra manera i viure tot el dia amb la colla d'amics s'ha convertit en una prioritat existencial. «A l'adolescència hi ha un canvi d'inquietuds i sembla que la lectura va renyida amb la sociabilitat, tot i que parlar de llibres és un bon tema de conversa», afirma Marta Vilagut. La presidenta del CCLIJ assegura que és fonamental acostar els joves als lectors de manera que no sembli una imposició.Això, opina, s'ha de fer a casa i no a l'aula: «Les escoles instrueixen i les famílies transmeten els plaers. La transmissió d'un gust s'ha de fer amb tendresa i aquesta responsabilitat recau a l'entorn familiar». Aquí, sense excepció, tothom juga el seu paper. I el del llibre és ser llegit.
Els municipis també llegeixen
El Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (CCLIJ), que capitaneja l'editora Marta Vilagut, acaba d'encetar una iniciativa, el Municipi Lector, que persegueix la creació d'allò que ells anomenen «un entorn lector».
Vilagut explica que «la idea és que el nen, fins i tot abans de néixer, estigui envoltat per un entorn còmplice» que fa conxorxa, en el bon sentit de la paraula, perquè els llibres formin part del paisatge natural del nen des que arriba a aquest món.
El Bruc Lector és la prova pilot que s'ha posat en marxa, fa dos mesos, en aquest municipi de l'Anoia, on la maquinària comença a funcionar i tothom té un botó a prémer, des de la família, l'escola i la biblioteca fins a l'ajuntament i l'institut. Tots es posen d'acord per inculcar al nen que llegir és un plaer i que aquest hàbit dóna, sempre, més satisfaccions que disgustos -un llibre mai no et matarà, com els enemics d'un videojoc, i el seu game over no serà una frustració-.
«La prova pilot està funcionant molt bé i, des que va començar, fa dos mesos, ja s'han adherit a la iniciativa cinc municipis més», explica Marta Vilagut, amb satisfacció.
No en va, sap que la seva feina és assegurar-se que els lectors petits d'avui continuïn sent lectors de joves i d'adults. Estan creant els lectors del futur, els mateixos que han d'assegurar la continuïtat d'un sector editorial que avui és fort, però que no és aliè a la davallada lectora que sembla generalitzar-se.Tot i així, Vilagut lamenta que la seva feina a vegades no es valora prou: «La nostra guerra és crear al lector del futur, però a vegades sembla com si el sector editorial de llibres infantils i juvenils i els que fan llibres per a adults treballessim en mons diferents».
El CCLIJ té altres iniciatives de foment de la lectura. El Premi Protagonista Jove és una de les veteranes, va néixer el 1982 i consisteix a fer que els joves, com a jurat, llegeixin diferents llibres i dictaminin quin és el millor títol de l'any. Per la seva feina, els membres del jurat reben un diploma. «És el reconeixement a la seva tasca com a lector», diu Vilagut.
