Autor: Joan-Anton Baulenas. Editorial: Destino. Pàgines: 318. Preu: 21,50 euros.

Un bon narrador t'agafa uns pocs elements i et munta una ficció complexa que et fa rumiar sobre alguna cosa essencial del temps en què situa l'acció, i et fa esborronar o indignar amb el comportament dels personatges. A més, dota el seu relat d'una estructura convincent, ben tancada. Baulenas és un bon narrador, un dels que coneixen més bé l'ofici en les lletres catalanes actuals. No em sembla pas sobrer dir que és un descans llegir un autor amb el qual no necessites un llapis per anar anotant, als marges de la pàgina, els errors de tot tipus que embruten la seva narració. Des d'aquest punt de vista, Baulenas és molt competent.

Anna Gudallol té poc més de 30 anys, i se n'ha passat tres a l'Africa servint en una oenagé. Ha vist el terror de prop i n'ha quedat tipa: no és una noia idealista, sinó més aviat pragmàtica, que va per feina («desconnectar-se del mal era imprescindible per viure»). Malgrat la seva experiència com a infermera, ara treballa de vigilant en un centre d'alt estànding de salut i bellesa, a vint quilòmetres de Barcelona.

S'acaba de separar del seu home, i demana a un company de feina la seva autocaravana. Allà dins hi passarà gairebé un mes i mig: el que falta per arribar a l'any 2000. L'aparca en una àrea de servei de l'autopista, a prop de la ciutat («Barcelona era una àrea de servei gegant»). Al centre, l'Anna manté una relació passional amb un pacient amb discapacitat: un noi el nom del qual no coneix, que ningú no sap d'on ve, si és estranger o del país (parla un català impecable amb una ombra d'accent). Cada vegada que fan l'amor, l'Anna conserva les tapes dels dos iogurts que, abans, el noi s'ha menjat. La idea d'estimar algú sense antecedents ni nom conegut és molt suggestiva, i recorda una mica el començament de La ardilla roja, de Julio Medem (si no que, en la pel·lícula, Emma Suárez feia l'amnèsica per fugir del passat). L'Anna i el noi han d'escapar-se plegats la nit de Cap d'any.

La protagonista té el llavi de sota migpartit. En néixer, una gitana va pronosticar que el dia que veiés casa seva fugir, començarien tots els mals per a l'Anna. Baulenas juga amb habilitat aquest element. Indaga en els intersticis de la vida actual: l'àrea de servei com a gran metàfora dels nostres temps. Vidal Vidal també havia fet servir aquest marc com a punt de trobada de dos amants: aquí no, aquí és la terra de ningú, la residència temporal, anònima. Una bona novel·la. Algun toc de culebrot no emmascara la solidesa del resultat final.