GASPAR HERNANDEZ
Les sales de cinema ja només són una forma de promocionar les pel·lícules que al cap d'unes setmanes sortiran en DVD. La transformació del sector està resultant tan ràpida com la de la música; falten pocs anys perquè els CD desapareguin amb la mateixa celeritat que va desaparèixer el disc de vinil. Igual que falten pocs anys perquè els diaris de paper desapareguin, igual que falten pocs anys perquè la televisió desaparegui tal i com la coneixem, igual que falten pocs anys -estem de dol- perquè els llibres desapareguin reconvertits a un suport digital que difícilment serà tan perfecte com els volums que ara omplen els prestatges de tres o quatre malalts.
El cas és que el DVD triomfa (a l'espera que d'aquí un no-res també desaparegui: si totes les pel·lícules són baixades d'Internet, i bona part de franc, de què viurà la indústria cinematogràfica?); i cada cop triomfen més els DVD comprats, més que no pas els de lloguer. I enmig de l'allau de novetats d'acció i de puerilitat que ens arriba dels Estats Units, es comença a entreveure l'iceberg d'un nou fenomen: el cinema espiritual.
Alguns no estem a favor de les etiquetes -Matrix podria ben bé ésser «cinema espiritual»-, però els empresaris nord-americans del sector sí, i amb aquesta etiqueta han aconseguit vendre centenars de milers de còpies de films que tenen el que en diuen «missatge».Ara això arriba a casa nostra. L'èxit més recent és la pel·lícula ¿Y tú que sabes? Però aquesta pel·lícula, que s'acaba de posar a la venda en DVD, fou estrenada al cinema. La novetat és que les grans superfícies comercials s'estan omplint de DVD de pel·lícules que no s'han estrenat a la gran pantalla -als empresaris no els surt rendible- després que van triomfar a Nord-amèrica (no sabem si en llenguatge espiritual la paraula «triomfar» està ben vista).
A Catalunya i a Espanya els responsables d'importar el fenomen del cinema de consciència han estat Isaan Entertainment i L'Ambar Sinapsis i, a banda de posar al mercat les pel·lícules, han obert la web spiritualvision.es i han organitzat un cicle de passis del film amb xerrades posteriors; uns fòrums en què els espectadors tenen l'oportunitat de debatre les conclusions -els missatges- que han entrevist en un film del qual la crítica no parlarà.Segons els organitzadors, l'objectiu d'aquest tipus de cinema és «la difusió de valors universals mantenint la lliure expressió artística. Respon a la demanda d'un sector del públic cansat de veure pel·lícules que tan sols proporcionen elevades dosis d'adrenalina o que ofereixen esperances de paradisos romàntics».
El cicle de cine Fòrum es va obrir la setmana passada a Barcelona amb la projecció de Conversaciones con Dios, basada en la coneguda trilogia de Neale Donald Walsch (el primer volum va estar dos anys en la llista dels més venuts del New York Times). Un servidor va tenir l'oportunitat de participar en el debat. Fou enriquidor.
Estem parlant d'un senyor que quan tenia 50 anys va patir l'incendi de casa seva, la pèrdua de la feina, un divorci, un accident de cotxe, problemes de salut, i que va acabar dormint al carrer i menjant escombraries per sobreviure. Gràcies als rodamons que va conèixer al parc on dormia va aprendre què és la lleialtat, l'honestedad, l'autenticitat i la veritat; diu que res passa per passar, que hi ha un pla. Als polítics que vulguin connectar amb l'anomenada gent del carrer els aniria bé mirar aquests DVD i comprovar com està canviant el món, la seva consciència, més enllà de la cosa climàtica.
|