FERRAN MASCARELL
S'ha plantejat mai vostè si els somnis tenen història? Si no té una posició tancada i massa predefinida sobre l'assumpte faci una lectura de Formas de Historia Cultural de Peter Burke (Alianza Editorial, reeditat l'any 2006). És un llibre que pot ocupar una plaça en la biblioteca de qualsevol persona que tingui interès en la història de la cultura. Planteja una genuïna aproximació a temes absolutament quotidians i habitualment opacs en els plantejaments de la majoria dels historiadors de l'economia, la política i la societat. Burke aborda amb notable mestratge qüestions vinculades a la cultura popular (com ara el carnaval), a les mentalitats (com ara la gestualitat, la seriositat, la comicitat, la memòria), a determinats gèneres literaris (com els llibres de cavalleries), i fins i tot reflexiona al voltant dels somnis. En un deliciós capítol l'autor ens parla d'exemples vinculats a diverses tradicions culturals que posen de relleu de manera força convincent que els somnis tenen significats socials i que cada cultura tendeix a construir-ne i reproduir-ne els seus. Els somnis indiquen coses sobre els individus i sobre la societat on es produeixen. Tenen significat personal, però també social. Són una font magnífica per entendre les mentalitats -les consciències i inconsciències- de cada època.
I la memòria? Totes les societats recorden igual? Burke diu que no. Les formes de transmissió dels records públics canvien amb el temps. Els usos del passat canvien en cada societat. I fins i tot hi ha un ús de l'oblit. Memòria i oblit són objecte de dinàmiques socials. Modelar la memòria és una condició imprescindible per a construir identitat social. I les identitats no són realitats objectives, més o menys fonamentades en una memòria objectiva, sinó al contrari: la identitat és construeix des d'una selecció de la memòria, des de la voluntat de legitimar el present i des d'una lectura del futur imaginat. Per que algunes cultures tenen més tendència a recordar el passat que d'altres? Per quina raó la memòria col·lectiva té sempre la contraposició de l'amnèsia col·lectiva? Quina relació hi ha entre els intensos processos d'invenció de la tradició a finals del segle XIX i la paral·lela consolidació de la major part dels estats nació?
Resseguint a Peter Burke és relativament senzill interpretar per quina raó els estats nació consolidats, un cop han forjat una sola memòria nacional, tenen poc interès en donar-hi masses més voltes, i en canvi, les nacions sense estat dediquen tant esforç a construir una memòria nacional.
Peter Burke ens parla del gest i de la seva significació social.Per què hi ha països -recordem Itàlia- amb un llenguatge gestual infinitament més ric que d'altres? Quina relació hi ha entre gest i procés de civilització? Entre gest i religió?
I la comicitat? Per quina raó varia tant amb el temps i entre les cultures?
Burke observa que està produint-se un gir cultural a l'hora d'estudiar la humanitat i les seves formes socials. Fa mig segle la història cultural no tenia quasi adeptes. Tot girava a l'entorn de l'economia i de les classes socials. Els problemes contemporanis, en el marc de la globalització, posen de relleu que la història tradicional, allunyada de les formes culturals (de les idees, dels valors, dels coneixements), té dificultats per donar interpretacions que expliquin la realitat. La importància -i la pròpia dificultat- dels contactes culturals, les teories sobre el xoc de les cultures, les velles maneres de mirar la mentalitat dels individus, tenen en aquest llibre una mirada penetrant i intel·ligent que sens dubte obre horitzons.
Les històries de la cultura
Autor: Peter Burke./ Editado por Alianza Editorial.
opinio@ferranmascarell.com
|
