Rafael Vallbona
La presència de la cultura catalana a Frankfurt és tant un embolcall per fer negoci -és una fira-, com un acte d'autoestima que promou i difon la llengua i la cultura. Per això els editors hi portaran els autors que vulguin i l'Institut Ramon Llull els qui escriuen en català; en total, 150 en un ampli programa que, de fet, ja va començar la setmana passada a Leipzig i que inclou 80 ciutats de tot Alemanya. Tancat el problema i amb 35.000 exemplars del programa definitiu a punt d'entrar a impremta, el director del centre, Josep Bargalló, està escatint si hi ha vida després de Frankfurt. I es veu que sí.
Hi ha estudis jurídics fets per crear una fundació internacional, probablement amb seu a Andorra, que permetrà que els ens de difusió de la llengua i la cultura catalanes d'Andorra, les Illes, Perpinyà, Catalunya i la setmana vinent potser l'Alguer, es federin per treballar conjuntament i coordinada. Per Bargalló i els interlocutors a cada territori, aquesta és la manera definitiva de superar la crisi del Llull i rellançar amb més vigor els antics objectius fundacionals. Fins i tot hi ha l'esperança que permeti l'acostament del País Valencià al projecte, tenint en compte que, tret de Catalunya, arreu hi ha governs adscrits a la internacional lliberal.
I parlant d'acords de feines conjuntes, el Llull també està en converses amb els instituts Camoes i Cervantes per tal d'explicar la pluralitat de les llengües i cultures de la península. La vida, després de Frankfurt, pot ser millor i tot.
|
