Hi ha en el món de les lleis i de la justícia en general uns estranys mecanismes pròxims al món de la moda, tot sigui dit en el pitjor sentit de l'expressió. Després de la reforma fiscal -una de les més notables conseqüències de la Transició- hi va haver una autèntica epidèmia de processos (entre d'altres el de la Lola Flores), diuen que amb una certa vocació exemplaritzant, cosa que per cert ens fa preguntar-nos, si durant el franquisme no pagava a Hisenda ningú, d'on sortien els diners per fer carreteres i hospitals? És clar que aleshores es podrà dir, no és que en aquella època se'n fessin gaires d'obres públiques i assistencials, i la qüestió continuaria: només amb els negocis bruts i la corrupció se sostenia l'Estat, tanta n'hi havia?
Deixant de banda el passat remot, el cas és que després no se n'ha parlat gaire més, de grans fraudulències amb Hisenda. Pot ser que l'escarment públic hagués fet efecte i que veritablement aquest sigui un delicte de baixa o no especialment significatiu, o bé simplement que ha deixat de ser notícia d'interès. Més centrats en els últims temps, notícies relatives al tràfic rodat apareixen en els mitjans de comunicació amb gran virulència en alguns moments, i quan desapareixen un no acaba de saber si, com en el cas anterior, és perquè el delicte (o la falta) ha baixat, o bé perquè els responsables de les seccions corresponents han tingut el sentiment que ja no són d'interès públic.
Notícies que habitualment van lligades a un canvi de normativa, per exemple la referent a la màxima velocitat permesa -l'altre dia vaig fer viatge relativament llarg per l'autopista i em va passar a davant molta més gent que superava els 120 km/h permesos que fa mig any-, però que també no hi tenen relació, senzillament perquè no hi ha hagut cap canvi de normativa, per exemple la qüestió referent a les motos circulant a tota canya per les voreres.
Un acaba amb la impressió que, o bé han canviat alguns articles del codi de la circulació i no se n'ha assabentat, o bé les autoritats han decidit que algunes infraccions són sancionables i d'altres no. Sense moure'ns del codi de la circulació, sembla clar que els excessos de velocitat són sancionables, com ho és conduir sota els efectes de l'alcohol -fins a un cert grau-, com saltar-se els semàfors vermells. Cap objecció. Però en canvi, he vist últimament en dues ocasions saltar-se una línia contínua a les barbes de la guàrdia urbana, i els agents no han donat senyal de vida.Se'm podrà dir que van ser fet anecdòtics, i potser va ser així.
Però hi ha una infracció que d'anecdòtica no en té res ans al contrari, és del tot sistemàtica i omnipresent, i mai no he vist un agent de l'autoritat mostrar ni tan sols la intenció de fer-la valdre. Parlo ara de la manera com van per la ciutat de Barcelona el noranta per cent de les motos que hi circulen. La immensa majoria sallen entre dels cotxes sobre les línies divisòries, i quan un cotxe canvia de carril, posant l'intermitent i sense interferir en la trajectòria de ningú, es creuen amb dret d'esbroncar-lo apareixent per darrere a tota velocitat i fent eslàlom. I si al final es troben un vermell, se situen a davant dels cotxes que ocupen la primera línia, sovint dins del pas de peatons, i quan la primera línia ja és plena, les del darrere omplen els espais entre els vehicles de quatre rodes. Res d'això no té sanció.
D'altres lleis tenen un compliment aleatori. A mi els límits de velocitat em semblen fora de lloc -anar a 120 per l'autopista no té cap sentit-, però si hi són és per complir-los, i no pot ser que de forma atzarosa depengui si t'arrepleguen o no. Què passaria si més d'un 90% dels robatoris quedessin impunes? No és el mateix, és clar, però ja que som a davant davant d'una qüestió de principis, el problema és que veient tot plegat, qualsevol ciutadà té dret a preguntar-se per què ha d'acatar certes normes si d'altres no són acatades, si dintre de les infraccions el repartiment de sancions és aleatori. Quin criteri s'ha aplicat per fer tals discriminacions? Amb quina legitimitat l'Estat el sancionarà?
Busco en la premsa escrita quin són els delictes i les infraccions de moda, i arribo a les planes d'esports sense haver-ne trobat cap. Un comentarista diu que ara que el Barça i el Reial Madrid han estat eliminats de la Lliga de Campions, podran concentrar-se millor en les competicions on encara tenen possibilitats de guanyar.Ja ho va dir Ferrater, no cal guanyar totes les guerres, es tracta de gosar poder perdre les que menys t'importen. Si pots retirar el carnet als que van a 200 per l'autopista, quina necessitat hi ha de fer anar els motoristes de la ciutat per on el codi prescriu?
