La sentència condemnatòria a Federico Jiménez Losantos que es va fer pública la setmana passada és una bona notícia, no només per a la recuperació del bon nom de tants dirigents polítics que han patit les blasfèmies de Losantos un dia rere l'altre sinó, sobretot, per la professió periodística. Els bons professionals que exerceixen el periodisme amb rigorositat, respecte, i seguint codis deontològics, no mereixen ser posats al mateix sac que aquells que utilitzen la mentida, que mesclen malintencionadament informació i opinió, que confonen els oients amb afirmacions injurioses i falses.
El dia 22 de febrer -encara no fa dues setmanes- l'Audiència Provincial de Barcelona dictava sentència contra la Cadena Cope i Jiménez Losantos per haver atemptat contra el dret a l'honor d'Esquerra Republicana de Catalunya i dels seus dos màxims dirigents: Josep-Lluís Carod-Rovira, president del partit i actual vicepresident de la Generalitat, i Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra i actual conseller de Governació i Administracions Públiques.La sentència recollia algunes frases textuals, dites per antena, que posen els pèls de punta a qualsevol demòcrata. Afirmacions que sobrepassen el dret a la informació i la llibertat d'expressió, afirmacions que no poden deixar indiferent a ningú que conegui, ni que sigui de lluny, la trajectòria pacífica i demòcrata d'un partit que ja compta amb 76 anys d'existència al servei del país i de la ciutadania.
Jiménez Losantos va arribar a dir a través de les ones de la Cope els mesos de juny i juliol de 2005 que «ERC es un partido separatista aliado a la ETA», un partit ple de «pistoleros no arrepentidos», un «partido paranoico, parecido al fascismo».Sobre el secretari general Joan Puigcercós deia que era «el Otegi de la ETA catalana» i afegia: «¿Quién nos defiende de esos tíos? Estos no es que sean matones, algunos han sido asesinos». Sobre Josep-Lluís Carod-Rovira afirmava sense pudor: «Las amenazas de este tío son amenazas de ETA. Sus socios matan y ahora se hace el martir», i acabava reblant: «En Catalunya los terroristas mandan», en referència a la participació d'Esquerra al Govern de la Generalitat.
Els polítics, com d'altres professions públiques, estem exposats a la crítica. Però l'equiparació d'un partit democràtic i dels seus dirigents amb una organització terrorista no té justificació possible, ni pel dret d'informació -perquè és rotundament falsa- ni pel dret d'opinió, tots dos reconeguts en la legalitat vigent.
Insisteixo: tots els polítics estem exposats a la crítica. En som conscients des del dia que prenem possessió del càrrec. I és bo que sigui així: els ciutadans han de tenir accés a tota la informació per poder valorar les actuacions dels seus representants polítics. La responsabilitat social dels governants és evident i sota cap concepte podem amagar el cap sota l'ala: hem d'estar sempre disposats a donar explicacions, a respondre de les nostres decisions, de les nostres afirmacions, dels nostres errors. Però no som els únics. La professió periodística no està exempta de responsabilitat social. Els comunicadors i periodistes que informen els ciutadans cada dia a través de les ones, a través de les nostres pantalles, a través de la xarxa o mitjançant les pàgines d'un diari, exerceixen un poder enorme sobre la societat i, en canvi, sovint no se'ls exigeix, no se'ls qüestiona, no se'ls observa amb la mateixa severitat.
Tothom sap -i se'n lamenten els mateixos professionals- que hi ha molts periodistes que transmeten com a fets veritables simples rumors, que no contrasten la informació, que inventen, que difamen.I és justament per això que la sentència contra Losantos és un acte de justícia a favor d'aquells bons professionals del periodisme que exerceixen la seva feina amb rigorositat.
A partir d'ara s'inicia un procés que té atemorida la cadena Cope. I no és estrany. La llei espanyola 31/1987 d'Ordenació de les Telecomunicacions explicita que les concessions de les freqüències es renoven automàticament cada deu anys, però preveu una excepció: que l'emissora hagi estat condemnada per vulnerar un dret fonamental.
Si el Tribunal Suprem ratifica la sentència de l'Audiència, la Cadena Cope haurà de fer front a un futur incert. I serem molts els que ens alegrarem que la Justícia no hagi deixat impunes a aquells que menteixen, a aquells que insulten. Aquells que atempten diàriament contra l'honor i la dignitat d'alguns legítims representants polítics escollits democràticament a les urnes.Aquells que atempten contra el bon nom de la professió periodística.I, el que encara és molt més greu, aquells que atempten contra el dret de tots els ciutadans recollit i protegit a la Constitució: el dret a rebre informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.
Marina Llansana i Rosich és diputada al Parlament i portaveu d'ERC
