Autor: Sergio Vila-Sanjuán. / La Magrana.

Com vostès saben Frankfurt és entre d'altres coses una gran ciutat, un aeroport intercontinental i el nom simplificat que els de la cultura donen a la Fira del llibre més important del món.La Fira de Frankfurt d'enguany té la cultura catalana com a convidada d'honor. Tindrà lloc entre els dies 9 i 14 del proper mes d'octubre.Per aquesta raó s'ha desplegat una notòria curiositat sobre l'esdeveniment entre la societat catalana i una mica entre l'espanyola

El periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuán acaba de publicar una oportuna Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats (La Magrana, 2006). El text permet entendre algunes de les raons que configuren allò que l'autor anomena la síndrome Frankfurt: el trànsit entre la sensació inicial d'aclaparament que provoca el certamen al reconeixement de la seva funció indispensable en el món del llibre internacional.

La lectura d'aquesta guia, en qualsevol cas, assegura als professionals, als experts i a tota la gent interessada un coneixement més sòlid del que ha significat i significa Frankfurt. Les 143 pàgines del llibre són una magnífica crònica sobre el naixement, l'evolució i la significació actual de la Fira, i sens dubte permetran fer més il·lustrat el debat sobre l'esdeveniment.

De manera amena i àgil el text planteja les magnituds del certamen, les raons que porten a visitar-lo per part d'un allau de ciutadans i professionals cada any, les bases de l'incontestable èxit econòmic i cultural que repeteix cada edició, algunes de les estampes més genuïnes sobre la manera de fer dels editors i autors que hi acudeixen, els imprescindibles consells pràctics destinats a administrar la visita sense perdre-hi la salut, així com alguns dels aspectes més confidencials sorgits de les relacions humanes allà establertes. El text s'endinsa, també, en la particular història de la gestació de la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor d'aquesta edició 2007 i en el paper que hi han jugat determinats editors i autors catalans.

Vila-Sanjuán ha aconseguit explicar moltes coses en poques pàgines.Queda clar per exemple el sentit que va tenir el naixement de la fira, l'any 1949, en el context de la guerra freda. Està molt ben explicada també la pàtina senyorial que la Fira va mantenir durant els anys 50 o la trencadissa dels conceptes tradicionals que van produir-se durant la dècada dels 60. I finalment la conversió de la fira, al llarg dels 90, en un peculiar i irrepetible «organisme articular sense cap, on les parts generen de manera espontània un dinamisme i uns moviments la interrelació dels quals crea en conjunt». En realitat, la fira ha esdevingut una macrofesta global, una plataforma mundial d'intercanvi on es barreja sense complexos la creació i el comerç; la cultura, l'economia i la comunicació mediàtica; l'art i les finances.

En conseqüència, per l'autor, Frankfurt és un gran aparador on es recullen i sintetitzen els fluxos planetaris que el món del llibre genera. I per tant, que la cultura catalana sigui la cultura convidada representa una gran oportunitat per ella mateixa. Vila-Sanjuan repassa també els països fins ara convidats i posa de manifest que molt sovint s'han produït polèmiques en el procés preparatori.Remarca, tanmateix, que el debat, o la seva absència, no són garantia d'èxit. Com tampoc ho és el fet de posar-hi molts o pocs diners públics. En canvi, quan els països convidats han obtingut resultats més o menys positius ha estat en funció de la qualitat i l'oportunitat de les activitats presentades.

En tot cas, Frankfurt és un lloc d'interconnexió. Encertar-la en la manera de presentar-s'hi té una innegable importància.La presència de la cultura catalana a Frankfurt suposa mostrar per primera vegada la realitat d'una cultura que no està identificada amb la cultura de l'Estat.

Sergio Vila-Sanjuán és un reconegut periodista cultural especialitzat en el sector editorial. Porta editats diversos títols, bàsics per entendre el sector principal del codi genètic de la ciutat de Barcelona i de la cultura catalana. I amb aquest darrer treball l'autor fa una contribució més al debat cultural català: dona claus bàsiques per entendre de que s'està enraonant, de veritat, quan es parla de Frankfurt. Posarà les coses més difícils als tertulians més banals. Permetrà, ben segur, enfortir encara més el procés preparatori de la presència al certamen firal de la cultura catalana. Si més no, farà possible que aquells que estimen els llibres obtinguin una bona estona de plaer lector sobre un dels esdeveniments culturals de més relleu internacional de la societat actual.

opinio@ferranmascarell.com