Les mil i una nits està farcida de sexe, d'aquell que arriba als nostres dies en forma d'espelmes a la foscor, vels semitransparents i balls eròtics. Aquesta va ser només una de les primeres maneres d'entendre, des de la literatura, l'erotisme i el plaer. No oblidem les bacanals romanes, els consells calents del Libro del Buen Amor, els malabarismes del Kamasutra, les pompositats de la literatura romàntica, les aventures innombrables del Marquès de Sade o les lletres picants dels poetes espanyols de totes les èpoques. Com Lorca que, encara que més inspirat en el regust folclòric que en l'experiència, va escriure un dels textos eròtics més visuals a La casada infiel: «Sus muslos se me escapaban / como peces sorprendidos, / la mitad llenos de lumbre, / la mitad llenos de frío. / Aquella noche corrí / el mejor de los caminos, / montado en potra de nácar / sin bridas y sin estribos».

Per tot això, sorprèn que al segle XXI algú confirmi que «la pornografia és un tema maltractat intel·lectualment». Ho va dir Andrés Barba quan va guanyar el premi Herralde d'assaig amb La ceremonia del porno, que va escriure amb Javier Montes.

Alicia Misrahi també opina que l'erotisme s'ha tractat com un «gènere menor» i que ara és quan ens comencem a igualar amb els nostres veïns francesos. En apertura sexual i, en paral·lel, en quantitat i qualitat de literatura eròtica. Parla de «la revolució del tuppersex» que, més enllà de la joguina en si, posa l'èmfasi en el plaer de la dona en permetre una conversa oberta -«a mi m'agrada cap per baix» o «per què no sóc multiorgàsmica?»- amb valors més didàctics que setanta classes de reproducció amb els ulls clavats com a La naranja mecánica.

Per això va escriure ¿En mi casa o en la tuya? Confesiones de tuppersex (Robinbooks), un manual que combina història de la sexualitat, compendi de joguines i cosmètics eròtics i converses que sorgeixen quan es troben dues o més dones amb un vibrador a la mà. Un llibre que et col·loca com un voyeur a les reunions de tuppersex, apte per a tímids incapaços d'anar a una d'aquestes trobades i per a curiosos molt actius. I del qual treiem una primera conclusió: no hem descobert la sopa d'all, senyores i senyors. Al port de Mileto (Grècia) es fabricaven els primers olisbes, avantpassats dels actuals. Era l'any 500 a.C. Els allargadors de penis van néixer al segle IV i les boles xineses es van inventar, al Japó, envers el segle V. I, per tant, la literatura eròtica tampoc no va néixer fa dos dies. Pensem sinó en El Decameron (també s'hi val rememorar la pel·lícula), el Libro del Buen amor o el Kamasutra que, encara que molts només coneixen la guia postural, inclou altres capítols com la classificació de les diferents dones, consells per triar esposa, trucs per atraure altres persones o ajudes per fer un petó com Déu mana.

L'Alicia Misrahi va començar a llegir literatura eròtica als 14 anys. Aleshores va despertar un interès («el sexe esdevé molt característic de la psicologia de les persones», diu) que més tard es convertí en un dels revulsius que la fan escriure. Una de les seves últimes publicacions ha estat Sexo de mujer (Cahoba), un llibre on s'aproxima a la prostitució i a la percepció d'aquesta a les diferents èpoques. Un fet que, encara que criminalitzat a les societats occidentals modernes, ha gaudit a la literatura de «glamour» i «poder». I és que, gràcies a les seves arts amatòries, les dones accedien a la presa de decisions.

També ha publicat, entre d'altres, Fuego en el cuerpo (Robinbook, 2004), on s'ocupa del plaer de la dona, o Los poderes de Venus.De Catalina la Grande a Grace Kelly: historia de las mujeres que se atrevieron a disponer de su sexo (Martínez Roca, 2006).Una mirada al sexe, en totes elles, generada en femení, com ho és també El cuaderno de Rosa, d'Alina Reyes, una de les últimes novetats de La Sonrisa Vertical, on la relació de la protagonista amb el seu sexe esdevé, en petits capítols, un diari íntim. Encara que amb una trajectòria molt irregular, aquest segell de Tusquets pot presumir de ser tot un tòtem de la literatura eròtica espanyola.

També parlen en femení algunes de les recomanacions eròtiques que proposa Alicia: Mi vida secreta (anónimo), «un clàssic de la literatura victoriana»; La alfombrilla de los goces y los rezos, de Li yu, publicado en China en 1657; o Confidencias de una cortesana (Cara Pearl). I en masculí: Mi vida y mis amores, de Frank Harris, amic d'Oscar Wilde i George Bernard Shaw.

Perquè els homes també han de dir la seva, com J.M. Sanchón, director de Playboy a Espanya, que va publicar fa unes setmanes El sexo sentido. O la genial aportació a aquest gènere del màgic erotisme d'alguns dels deu contes que Guillem Viladot va escriure el 1992 i que ara recupera l'editorial Fonoll a Orgànic. La zoofília, el desig per un capellà, la consulta del sexòleg o el formigueig que desperten les cames d'una antiga acròbata de circ serveixen per endinsar-nos en un món a vegades divertit, a vegades sur-realista, a vegades idíl·lic i, és clar, a vegades també primitiu.

El sexe, com és natural, sempre ha estat present a la literatura.Però els temps canvien, i no és el mateix la comparació del Tirant lo Blanch -«Estava mig descordada i mostrava els seus pits, dues pomes cristal·lines del paradís»- que donar la traca final d'aquest text amb un fragment d'un dels contes de l'Orgànic de Viladot: «Una boira m'acompanyà tota l'estona, des de dins del front, a mesura que les humitats m'engolien. Una boira que m'inflava la pell i m'esponjava la carn. I tot d'una, s'obrí una porta que conduïa al paradís».