Autor: Josep Piera. Editorial: 62. Pàgines: 320. Preu: 22 euros.

Josep Piera ja té al seu haver una extensa obra que l'acredita, més enllà de qualsevol dubte, com un dels més grans memorialistes catalans contemporanis, però ara, amb Puta postguerra, acaba de pujar el llistó artístic encara més. Quin llibre més bell, més sòlid, més ple de vida, més carregat de substància i saviesa, i més profundament humà.

Puta postguerra és el llibre de la vida de Piera, el llibre de la vida en dos sentits diferents i alhora complementaris. Un llibre que conté l'essència de la seva vida. I un llibre que, personalment i artísticament, ha estat tota la vida preparant-se per escriure, ho sabés o no.

Tècnicament, Puta postguerra és un primer volum d'unes memòries de l'autor, que recorre un arc cronològic que va del seu naixement, el 1947, fins a la seva majoria d'edat, el mític 1968. I a partir d'aquesta base, Piera ha escrit un dels llibres més brillants que he llegit en els darrers anys. Per començar, l'autor ha estat literàriament prou creatiu per inventar-se un gènere nou en català, que s'hauria de dir automemòries, perquè està just en la línia de tensió que separa l'autobiografia de les memòries. Després, el llibre té una intel·ligent estructura doble, ja que per un costat consta de quatre seccions que, en valor ascendent, corresponen a quatre edats (infantesa, noiesa, adolescència i primera joventut) mentre, per l'altre costat, dins de cada part del llibre trobem fragments més o menys llargs de prosa que són l'equivalent perfecte de la memòria humana que sempre funciona a base de l'emmagatzematge d'imatges-casella.

Ara bé, l'aspecte més remarcable del llibre és la subtil ambició intel·lectual que recorre el text de cap a cap i que es manifesta a través dels múltiples nivells de lectura que es complementen entre si. A la superfície el llibre és un amable retrat d'època amb l'autor destacat contra el rerefons, però no ens hem de deixar enganyar per les aparences. Puta postguerra és també un magnífic bildungsroman o, millor dit, un künstlerroman en la tradició de Goethe o Joyce. També és una extraordinària crònica fronterera sobre els límits de l'experiència humana, els límits entre les diferents edats de la vida, entre el camp i la ciutat, entre l'oralitat i l'escriptura i un llarguíssim etcètera. També és un llibre sobre el sentit i el funcionament real de la memòria.I també és un llibre sobre el significat de la vida mateixa.

Un llibre excel·lent des de tots els punts de vista que es mereixia una edició millor i moltíssima més atenció per part de l'editorial i dels mitjans!