ROBERT JUAN-CANTAVELLA
Desert d'aigua
Autor: Carles Pedrós-Alió. Editorial: La Magrana. Pàgines: 208. Preu: 15 euros.
Fins no fa tant de temps, una de les funcions de la literatura, o si més no, un dels recursos als quals podia apel·lar l'escriptor, era descobrir-li al lector mons llunyans als quals no tenia accés per altres mitjans. En un llarg període de temps que acaba més o menys amb el segle XIX, tant els llibres de ficció com els de no ficció comptaven amb un actiu que cada cop és menys a l'abast de l'escriptor contemporani: informar sobre llocs desconeguts.Avui, pel que respecta a aquesta feina de descobriment, l'escriptor ha perdut la batalla davant la premsa o la televisió. D'altra banda, la veritat és que ja no queden llocs per descobrir, i allò que alguns van arribar a denominar la síndrome del «jo vaig ser allí» ha anat quedant reduït a un recurs literari més.
Més enllà del fet que l'autor de literatura de viatges actual s'hagi d'enfrontar amb tristesa a allò que podríem denominar la síndrome d'«allí ja hi han estat tots», el cert és que, per al comú dels mortals, alguns llocs encara resten misteriosos i inaccessibles. Un d'ells és el Pol Nord. Aquest és el món i el paisatge que ens invita a visitar Carles Pedrós-Alió (1953), professor d'investigació a l'Institut de Ciències de la Mar de Barcelona i doctor en Bacteriologia per la Universitat de Wisconsin.
L'aventura té lloc a bord de l'Amundsen, un trencaglaç de quasi 100 metres d'eslora que a finals de 2003 es va deixar immobilitzar per la mar gelada a 70 graus nord per acollir un projecte científic internacional i multidisciplinari dedicat a estudiar coses tan dispars com els fluxos de gasos a través del gel, la forma en què les imatges per satèl·lit poden posar-se al servei de la navegació, l'hàbitat dels óssos, o, en el cas de l'autor, els microorganismes que viuen sota el gel.
Pedrós-Alió ens introdueix en aquestes i altres investigacions amb un llenguatge que, tot i ser accessible per al neòfit, no perd de vista la complexitat dels temes que tracta. Malgrat això, el llibre és fonamentalment un diari vital que descriu les sensacions de l'autor quan, per exemple, se sent com un dels astronautes de 2001; les impressions sobre la vida d'una comunitat voluntàriament segrestada a un vaixell on, a les nits, cal posar una reixa a certs llocs per protegir-se de l'eventual arribada d'un ós; les converses amb un caçador autòcton que se'n riu dels forasters que tant temen als óssos; els relats quasi mítics sobre els exploradors que van fer aquest mateix viatge per primer cop; les reflexions que l'assalten mentre contempla la immensitat del blanc gelat, o la fascinació que sent per certs fenòmens meteorològics.
|