És sabut que no ha estat fàcil arribar al moment de pujar la persiana de la fira. N'hi ha que han pres mal. Diu l'amic Sergio Vila-Sanjuán al llibre Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats, que li acaba d'editar La Magrana, que gairebé cada any hi ha polèmica al si de la cultura convidada a la fira.Que una cultura consolidada universalment, i amb un aparell estatal al darrera, faci bullir l'olla quan arriba una ocasió així fins i tot és sa. Però fins a quin punt la trifurca no es converteix en ridícul quan el convidat viu en precari?

Ara es comença a veure que hi ha vida després de Frankfurt, encara que a algú li sembli mentida. I potser aquest avenir sigui més important que no pas el que passi al mateix recinte firal. El projecte original que va il·luminar el naixement de l'Institut Ramon Llull pot tenir una segona oportunitat després del sapastre desmantellament que va patir a mans de Caterina Mieras. El director de l'ens, ara depenent de vicepresidència, Josep Bargalló, creu que «hi ha voluntat de trobar una manera de federar-se». La fórmula més senzilla és crear una fundació internacional. Els estudis jurídics estan enllestits i no hi ha cap entrebanc legislatiu.L'ens tindrà probablement seu a Andorra i així s'evitaran suspicàcies de control català. En principi en seran membres el país pirinenc, les Illes, Perpinyà, Catalunya i l'Alguer. Políticament això vol dir governs del PP, lliberals, Berlusconi, Sarkozy (tots a la mateixa internacional lliberal representada al Parlament Europeu) i el tripartit català. Si els valencians no s'hi afegeixen aviat acabaran fent el ridícul.

L'adscripció de l'IRLL a vicepresidència li ha donat major autonomia.A l'anterior legislatura la comissària de Frankfurt, Anna Solé Pont tenia el despatx al Palau Marc, seu de cultura, no a les dependències de l'Institut. A ningú no estranya la fugida de Xavier Folch.

Ara el Llull està en converses amb els instituts Camoes i Cervantes per tal d'explicar la pluralitat de les llengües i cultures de la península, augmenta i consolida la presència dels lectorats de català a les universitat d'arreu del món, també gràcies al suport del govern andorrà i de les universitats de les Illes i València, i enfila el repte de seguir difonent la cultura catalana al món sense la crossa d'un aparador grandiós, com ho és la Fira de Frankfurt, amb garanties polítiques suficients i projectes prou engrescadors per a totes les comunitats de cultura catalana.

Malgrat les anades i vingudes, les males explicacions i, a voltes, les pitjors interpretacions, i malgrat la insòlita rierada de tinta que s'ha vessat sobre l'esdeveniment abans que arribi, a hora d'ara el paradigma de Frankfurt potser estarà força a prop de la definició platònica: la que fa referència al món de les idees, al prototip del món sensible. I així ho espero pel que té de porta oberta al futur, però també per què la gent que va creure en la possibilitat de que la cultura catalana hi fos convidada algun dia, vegi el seu esforç d'alguna manera recompensat.

JOAN MIRO (+)

Per fi sabem quantes escultures va fer Joan Miró. Són 396 entre 1928 i 1982, que poden arribar a 2500 comptant les proves. I això ho sabem gràcies al catàleg raonat d'escultures que acaben de publicar Emilio Fernández Miró, nét de l'artista, i la historiadora Pilar Ortega. Joan Miró Sculptures. Catalogue Raisonné 1928-1982, editat per Daniel Lelong i els successors de Miró, és una eina de difusió i investigació que s'afegeix a la que ja hi ha de pintures i a la futura de ceràmica.

SANTIAGO FISAS (-)

Mal moment per venir a oferir les excel·lències culturals de Madrid, que en són moltes, just quan la televisió del govern del qual n'és conseller de cultura acaba d'emetre el reportatge Ciudadanos de segunda, on es menteix sense cap mena de vergonya respecte de la realitat lingüística a Catalunya. Fisas és català, i per tant sap molt be quina és la veritat, com sap també que la presència de la mostra cultural madrilenya a Barcelona serà ben acollida pel públic i els media d'aquí.